Lladres que entreu, de nou, per Almansa

Dijous passat es va consumar l’enèsima traïció del PSOE i el PP al Poble Valencià. En este cas impedint que l’esmena, presentada pels diputats i diputades valencianistes al Congres dels Diputats, dins de la tramitació parlamentària de la reforma de l’article 49 de la Constitució Espanyola.

Era una oportunitat d’or per a recuperar el Dret Civil Valencià i la van menysprear. La portaveu de Compromís al Congrés, Àgueda Micó, ho va dir ben clar, «quan el mal ve del PP i el PSOE, als valencians no ens va bé».

L’esmena en qüestió no era una esmena qualsevol, no era una esmena de Compromís, ni tan sols era dels Juristes Valencians. Al text de la mateixa es recollia la voluntat unitària de tota la societat civil valenciana, de la pràctica totalitat dels ajuntaments del País, de les universitats valencianes, dels col·legis professionals, així com de gran part de les forces polítiques i sindicals.

Han tornat a ningunejar la recuperació de la capacitat legislativa atorgada a les Corts Valencianes en matèria de Dret Civil Valencià.

Poc li ha importat a la dreta centralista i a l’esquerra jacobina valenciana i espanyola que el primer text de l‘Estatut ja establira la competència legislativa autonòmica sobre el Dret Civil Valencià.

Tant els ha fet que la reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, aprovada també per Llei Orgànica de l’Estat i que conforma, en conseqüència, part de l’anomenat «bloc de la constitucionalitat», ho tornara a contemplar novament de manera expressa.

Al PP i al PSOE, que tanta gal·la fan del seu respecte i veneració pel nostre Estatut d’Autonomia, ara no els ha importat gens que el Tribunal Constitucional invocara el dissortat Decret de Nova Planta de 1707 i interpretara de manera restrictiva el text literal de la Constitució, derogant de facto el text estatutari en allò relatiu a la capacitat legislativa dels valencians i valencianes respecte del Dret Civil.

Així les coses, i sense perjudici de les conseqüències jurídiques i, sobretot, polítiques d’esta nova traïció al poble valencià, els valencians i valencianes no podem defallir per tal de recuperar aquesta competència legislativa.

Hem tingut i tenim dret a dotar-nos d’una normativa civil pròpia, de la qual gaudíem des de la nostra fundació com a poble al segle XIII, sent la capacitat legislativa que se’n desprenia dels Furs un dels pilars fonamentals de la nostra estructura institucional i a la qual tenim dret com a nacionalitat històrica que som.

El poble valencià així ho ha expressat democràticament en reiterades ocasions, no sols amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1982 i la seua reforma de 2006, sinó també a les diferents lleis aprovades a les nostres Corts i que desenvolupen l’Estatut.

Tenim el dret a tindre una normativa civil moderna, útil i adaptada als temps i als avanços socials en matèries tan fonamentals com el règim econòmic matrimonial, l’herència, les relacions familiars o les unions extramatrimonials.

Als valencians i valencianes, els populars i socialistes, ens han llevat de les mans, amb la no admissió de l’esmena proposada, la possibilitat de recuperar a curt termini el Dret que ens pertany.

No defallirem, de la mà de la nostra societat civil treballarem i persistirem per tal d’aconseguir-ho més prompte que tard i enviarem al calaix de la història aquell maleït Decret de Nova Planta.