Consell intervencionista

Aquells que onejaven la bandera de la llibertat, defensaven el «laissez-faire» com a paradigma del liberalisme econòmic i alhora atacaven enfurismats contra el «social-comunisme» anterior, ara es planyen davant l’anunci de la possible fusió del Banc Bilbao i el Banc Sabadell. S’han capficat, públicament, contra allò que ells defensen: la llibertat d’unes empreses privades per actuar, amb total autonomia, en el mercat, aquell on oferta i demanda fan camí. La Generalitat Valenciana amb el president Mazón al capdavant ha escomès amb duresa contra la intenció del Banco Bilbao Biscaia -rebutjada en un primer moment- d’absorbir el Banc Sabadell perquè consideren que això suposarà una minva important en el nombre de sucursals als municipis valencians, especialment pel que fa als més menuts, amb el llast de la despoblació i la reducció dels serveis a les seues espatlles. No han dit, però, ni pruna sobre el nombre important de treballadors que suposaria la unió d’ambdós entitats, la qual cosa no és cap novetat. Ans al contrari, totes les fusions bancàries solen desembocar, inexorablement, en una reducció important del capital humà envers el capital financer i els guanys que se’n deriven. Mai a la dreta li havia preocupat un procés financer privat i autònom fins ara, més enllà de les qüestions estratègiques. De ben segur que si això ho haguera fet un govern esquerrà haurien eixit de rampellada contra qualsevol intent de capficar-se en la fusió. I, a més, una de les qüestions que més els ha dolgut és la possibilitat que la seu del Sabadell marxe d’Alacant en benefici de Bilbao. D’eixa forma, s’acabaria aquella xerrameca sobre la fugida de les seus socials de les entitats financeres i d’altre tipus fora de Catalunya en el cas d’un procés d’independència, tot com una forma d’atacar els partits nacionalistes catalans.

Durant anys i panys, els bancs han fet tot el que han volgut sense que ningú no els haja dit res sobre els ajusts i els rescats financers que han obtingut durant les greus crisis econòmiques, aquelles on milers i milers de persones perdien cada dia el seu lloc de treball, patien processos de desnonament immorals amb el vist i plau judicial i havien de recórrer als Serveis Socials per subsistir-hi. Davant d’eixa situació, els sectors més conservadors no han estat, precisament, els més bel·ligerants a l’hora d’escometre contra les atencions rebudes pels bancs. En un Estat gestionat pels «social-comunistes» sobta que els bancs obtinguen beneficis rècords, any rere any. El BBVA ha estat el darrer ha publicar fins a 2.200 milions de guanys durant el primer trimestre d’enguany, és a dir, un 19’1% d’augment. Ningú, però, ho ha qüestionat. Ans al contrari, s’ha vist com quelcom d’allò més normal i quotidià a la nostra societat. Amb eixes dades, es podria argumentar, fil per randa, un manteniment dels llocs de treball després de l’absorció i, fins i tot, estendre la xarxa de sucursals a aquells poblets on ara en manquen. Tanmateix, el govern valencià més liberal de la història, aquell que ens ha salvat de les urpes comunistes, no ha fet cap declaració sobre les conseqüències socials que pot suposar una possible fusió.

Als ciutadans o als contribuents el que més els preocupa no és si la seu social del Banc Sabadell se’n va d’Alacant a una altra ciutat. Això, més prompte és l’anècdota i el mirall d’una època fratricida entre Espanya i Catalunya, entre nacionalistes i no nacionalistes, una metàfora amb la qual obtindre un rèdit electoral. Les preocupacions ciutadanes són altres, les comissions indecents, els horaris restringits d’atenció al públic o la bretxa digital per a certs col·lectius, uns entrebancs contra els que han de lluitar diàriament els clients dels bancs entre la incomprensió de l’administració i dels seus polítics que sols responen quan algun jubilat enceta una campanya de recollida de signatures a les xarxes socials amb la comprensió inestimable dels internautes. Una seu social sense una millora de les condicions bancàries als clients no servei per a res més que per a lluïment dels polítics