Opinión

Equidistància? Jo no puc

Amb més de trenta-cinc mil persones palestines assassinades, la majoria criatures i dones, per part de l'exèrcit d'Israel, l'equidistància no és possible. I no ho és perquè posar-se de perfil o ser equidistant és donar ales al sionisme assassí.

I en aquesta guerra desigual els ostatges israelians en mans de la ultradreta de Hamas són només una excusa per part de la ultradreta d'Israel liderada per Netanyahu per poder arrasar Gaza i a la seua població i així, quedar-se amb el territori de tota la franja. La resta del discurs israelià, pura farsa i demagògia.

No es pot ser equidistant després de conéixer un poc el que s'ha fet amb el poble palestí i en com l'exèrcit d'Israel, un dels millors del món, està actuant en Gaza i en alguns llocs de Cisjordània.

Tampoc s'hi val el fals discurs de què amb el reconeixement l'Estat de Palestina, com han fet aquesta setmana Irlanda, Noruega i l'Estat Espanyol, és reforçar a Hamas. Ni tampoc un acte contra el poble d'Israel.

Justificar el genocidi que Israel està duent a terme en Gaza amb l'excusa de què té dret a defensar-se, com s'està dient des del PP, és pura demagògia perquè a la gent que s'està assassinant és gent que està fugint de les bombes i del foc d'Israel. No són els milicians de Hamas. Són gent innocent que vol viure en pau i, sobretot, en les seues terres que han sigut arrasades de forma brutal per l'exèrcit d'Israel.

Justificar l'assassinat de criatures palestines amb l'excusa d'evitar futurs terroristes és matar mosques a canonades. La fugida endavant de Netanyahu i el seu govern amb el suport dels Estats Units pot tindre conseqüències imprevisibles no sols per a aquells territoris tan sensibles, també per a la resta del món.

Ficar-se del costat dels victimaris és condemnar al poble palestí al seu conjunt a dècades de sofriment innecessari i a generacions de persones a una vida sense massa futur, però sobretot a una vida sense pau, amb tot el que això comporta.

No vull ni imaginar el patiment de les dones palestines de Gaza soterrant fills i filles al mateix temps que les bombes continuen caient i sense quasi temps per plorar-los perquè han de continuar fugint per protegir la seua vida i la dels altres fills que els puguen quedar vius. O el d'aquelles mares amb fills ferits que no poden cuidar ni als hospitals per falta de medicaments o fins i tot que moren per falta d'aliments. I si, els pares també patiran pels seus fills i filles, és indubtable, però les donadores de vida, les que donen a llum en situacions fins i tot límits són les dones, les mares.

Assassinar a una criatura per assassinar a tota la família és una expressió que vaig sentir fa anys precisament arran del conflicte palestí. És una estratègia de guerra utilitzada per Israel per eliminar sistemàticament al poble palestí.

Netanyahu passarà a la història com un genocida sense escrúpols que no va dubtar a llançar bombes contra un territori ocupat per tendes de campanya on s'intentaven protegir la gent palestina refugiada. Gent que va morir cremada i sense possibilitat alguna de salvació.

No, des del meu parer en aquest cas no es pot mantindre l'equidistància entre gent que fa mesos que fuig de les bombes i busca sobreviure com pot i els que ocupen territori que no els pertany i assassinen impunement a gent innocent titllant de terroristes a tota la població.

Diuen que la història l'escriuen sempre els que guanyen i que, per això conten el que volen. En aquest cas la història hauria de ficar a Netanyahu davant d'un Tribunal Penal Internacional acusat de genocidi i de crims de lesa humanitat contra el poble palestí. 

        En aquest conflicte jo no puc ni vull ser equidistant. Sé molt bé on estic.