Opinión | Mirador

Patriotes amb toga

Es va obrint el debat en torn al secular tema de la confrontació entre el nacionalisme oficial, que és el espanyol, i els altres perifèrics, no obstant, les reaccions més radicals o viscerals per part de les dretes. En aquest context, el professor de la Universitat de Tours Jorge Cagiao i Conde, al seu llibre Patriotas con toga, intenta esbrinar com la defensa de la identitat espanyola ha condicionat certs pronunciaments judicials, en concret els seguits contra unes iniciatives dels governs i parlaments del País Basc i de Catalunya.

Estem parlant d’unes qüestions de gran càrrega ideològica, doncs, d’ un conflicte territorial, el la diversitat nacional, que en determinats moments s’ ha manifestat , amb diverses actuacions i decisions que han acabat arribant als tribunals.

Parlem per tant dels tribunals de justícia, aquells que han intervingut, interpretant les normes i la seua aplicació. Al cas primer citat, la sentencia del Tribunal Constitucional 103 de 2008, es pronuncià davant d’una proposta de les institucions basques de cara a una consulta. Després del seu estudi, la conclusió del professores és que en aquest cas «el TC abandonà el seu paper d’arbrit imparcial dels conflictes normatius per entrar de ple en la contesa política», tancant la possibilitat que les comunitats autònomes puguen convocar consultes per decidir sobre la qüestió territorial.

Com observem, l’autor discrepa amb doctrina o interpretació del Constitucional. El mateix Constitucional reiterà el seu criteri, en dos sentencies, relacionades amb el procés, una de 2008, de la època en la que era president Mas, i altra posterior dictada amb ocasió de la consulta del 1 d’Octubre de 2017.

En quant al procediment penal seguit pel procés, segons el professor Cagiao, la sentencia de 2019 del Suprem, conté un relat de fets no justificat ni acreditat en quant a la seua gravetat e intencionalitat, sobre una violència existent, per justificar la tipificació com de sedició, i, aleshores, empresonar per un fum d’ anys als dirigents del executiu català. Així ho expressa el citat jurista : «Allò que ofereix son afirmacions generals i apodíctiques sobre la comissió delictes i violències desplegades el 20 de setembre i el 1 de octubre».

Ara, en unes noves circumstàncies, es tractaria de reconduir el problema al terreny de la política i la negociació,a la vista de com la justícia no ha donat solucions als conflictes. Aportacions jurídiques, com la que estem comentant, ens ajuden , o podrien d’ajudar. Seria una ingenuïtat ignorar els interessos en joc, i els sentiments «patriòtics» en presència, tant a la societat, com també entre els membres del tribunals de justícia, puix amb la toga s’ha fet cert patriotisme.

Des de la majoria de govern s’ estan obrint portes, cap unes eixides raonables i negociades. No cal insistir-ne més. Els pronunciaments judicials no han servit per superar una problemàtica en termes democràtics, han fet, tot el contrari, criminalitzant a una part amb excés jurídic, buscant més aviat l’eliminació del dirigents sobiranistes. En eixe punt ens trobem.