Opinión | Veus

Temps d’economia social, temps d’escola cooperativa

La tasca de l’escola cooperativa persegueix propiciar una transformació educativa i social que alinee el sistema educatiu amb els principis d’autogestió, democràcia i solidaritat.

Hui dijous, 13 de juny, València acollirà l’Assemblea General de la Unió Espanyola de Cooperatives d’Ensenyament (UECoE). Es tracta d’un esdeveniment rellevant per al cooperativisme educatiu estatal, un dels seus moments forts al llarg del curs, la celebració del qual arriba emmarcada en circumstàncies veritablement extraordinàries.

D’una banda, aquesta Assemblea del cooperativisme d’ensenyament s’integra en el programa d’actes de la Capitalitat Espanyola de l’Economia Social que ostenta la ciutat de València aquest 2024. Entre altres objectius, aquesta Capitalitat vol donar visibilitat i reconèixer la trajectòria i el paper que el cooperativisme juga, com a principal agent de l’economia social, a les nostres economies i a les nostres societats. És per això que aquesta mateixa setmana, just a l’endemà de l’Assemblea de la UECoE, el cooperativisme de treball associat estatal i valencià celebraran també una important trobada al Cap i Casal.

D’altra banda, aquesta Capitalitat de l’Economia Social en la qual la UECoE reunirà la seua Assemblea, s’està desenvolupant en un context especialment propici per parlar d’economia social, per parlar de cooperativisme, i per reivindicar-los des de València. I és que no podem deixar de destacar com en els últims temps i des de diferents organismes internacionals, s’han fet públics posicionaments del més alt rang institucional que, inequívocament, criden a apostar per l’economia social. Sols fixant-nos en les dues fites més significatives d’aquest seguit de posicionaments (la Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides «Promoure l’economia social i solidària per al desenvolupament sostenible», aprovada a l’abril de 2023, i la certament important Recomanació del Consell de la UE sobre el desenvolupament de condicions marc per a l’Economia Social, d’octubre de 2023) podem afirmar que, sens dubte, és temps d’economia social: temps de reconèixer-la, temps d’escoltar-la i temps d’impulsar-la i fer que el seu creixement es done sobre les bases més sòlides possibles.

Les escoles cooperatives som l’economia social que actua a l’àmbit educatiu. I justament per ser economia social, compartim amb la resta d’actors d’aquesta densa i diversa xarxa d’entitats que la constitueixen la seua tríada de trets bàsics: la primacia als nostres projectes tant de les persones com dels fins socials; la governança democràtica, tant pel que fa a la gestió societària com a la pedagògica; i la reinversió dels excedents que puga generar la nostra activitat per tal d’assolir els objectius dels nostres projectes d’escola, prioritzant sempre les accions en interès de les persones que formen les nostres comunitats educatives i de la societat en general.

Però això, sent molt, en el cas de les escoles cooperatives no ho és tot.

Perquè les bases del model d’autogestió cooperativa característic de les cooperatives educatives, basat en la participació democràtica, s’estenen a tots els elements constitutius dels nostres projectes, portant els principis de la democràcia i de la inclusió a les aules i al conjunt de les nostres comunitats educatives.

Perquè sobre la base dels principis cooperatius, les cooperatives d’ensenyament plantegen un model propi de servei públic educatiu, clarament diferenciat del dels centres públics dependents de l’Administració i del de la resta de centres de titularitat privada. La combinació d’iniciativa social cooperativa i vocació d’interès públic que anima els projectes del cooperativisme d’ensenyament és la pedra angular sobre la qual s’alça el model de servei públic que fan realitat els centres educatius cooperatius. Model quasipúblic, tercera via... a voltes no resulta senzill trobar l’etiqueta adient que resumisca les particularitats d’aquest model però, més enllà d’epítets, indubtablement la singularitat del model de servei públic educatiu de les cooperatives és una realitat.

I perquè no podem obviar que, conseqüentment amb tot això, la tasca de l’escola cooperativa persegueix un fi últim que clarament també la singularitza: el de propiciar una transformació educativa i social que alinee el sistema educatiu amb els principis cooperatius d’autogestió, democràcia i solidaritat.

I aquest fi últim ens duu al principi de la nostra reflexió, quan proclamàvem que les escoles cooperatives som l’economia social de l’espai educatiu. I perquè ho som, des de l’escola cooperativa no podem fer una altra cosa que contribuir al que, en aquest cas, és un fi últim de tota l’economia social, que no és un altre que possibilitar la transformació de les nostres societats per fer-les, també, més inclusives i apoderades, més democràtiques i més solidàries. n