Opinión | TRIBUNA

Temps difícils per a la quietud

No sé si en l’àmbit parlamentari s’imposa la societat del cansament, però, en un gest d’atreviment, diré que domina la societat de l’agitació. I, això, em preocupa per moltes raons.

Una imagen del pleno del Parlamento Europeo.

Una imagen del pleno del Parlamento Europeo. / EP

El filòsof Byung-Chul Han parla, a sovint, de la societat del cansament, en referència al fet que la hiperproductivitat a què ens aboca el sistema provoca que la major part de les persones visquen en un estat d’esgotament constant. Segons el sud coreà, la gran malaltia d’este segle és la síndrome del cremat, producte de la pròpia autoexigència per rendir més i mantenir-nos sempre actius.

Entre fer més i fer millor no existeix, necessàriament, una relació directa. Entre fer més i estar millor, tampoc. I entre fer més i ser millor, encara menys. Com tampoc fer més soroll dins del debat polític no és fer millor política. Alçar la veu més que ningú, no es garantia de bona salut democràtica. I, definitivament, fer-te notar a qualsevol preu no et fa ser millor ni com a polític, ni com a gestor, ni –diria– com a persona.

No sé si en l’àmbit parlamentari s’imposa la societat del cansament, però, en un gest d’atreviment, diré que domina la societat de l’agitació. I, això, em preocupa per moltes raons. La primera, perquè estem oblidant el principal propòsit de la política, buscar solucions als conflictes que es generen al si de la societat. Per contra, sense adonar-nos-en, hem traslladat els esforços a ser capaços de dir una paraula més alta –i més viral– que el rival polític. La segona, perquè amb esta dedicació, quasi a temps complet, a tirar llenya al foc, la ciutadania entén cada vegada menys quin és el propòsit de la política i què té a veure amb la seua vida. I, la tercera, i més important, mentre estem a altres coses la ultradreta va fent camí des de les institucions.

Jo, que a vegades crec que sóc un rara avis en moltes coses, tinc un posicionament molt particular al respecte: vull reivindicar la quietud. El millor argument que tinc és la pròpia experiència al capdavant de l’Ajuntament de Sagunt. Justament hui, es compleix el primer any des que l’actual govern muncipal va prendre possessió. Un any en què, seguint el camí que ja havíem iniciat en l’anterior legislatura, hem aconseguit fites molt importants. I ho hem fet, sempre, des de la serenitat i l’altura de mires que exigeix la política.

Parle, per exemple, de la inauguració de la zona est dels jardins de la Gerència. Recuperar este espai, ara reconvertit en una zona verda d’oci i esbargiment, era un deute que l’Ajuntament tenia amb la ciutadania i, sobretot, amb el nostre passat obrer. En la mateixa línia, d’este primer any de legislatura podem destacar les obres al pantalà, les intervencions per a consolidar la històrica Casa Romeu o els treballs de rehabilitació del Castell de Sagunt. Totes elles són qüestions amb molt d’arrelament a la ciutat, demandes ciutadanes des de fa molt de temps. Quina ha sigut la clau? Treball, focus i diàleg.

Curiosament, és la mateixa recepta que ha convençut Volkswagen per instal·lar-se en la nostra ciutat i la que fa, hui dia, que seguim captant inversions. També la que ens ha portat fins a Nova York, fa només unes setmanes, per a asseure’ns amb l’ajuntament de la ciutat i les Nacions Unides i valorar el desenvolupament de projectes conjunts.

Amb la mateixa fòrmula, enfrontem els reptes que ens venen per davant. Prioritàriament, la qüestió de la vivenda –de fet, gràcies a la cessió de sòl per part de l’Ajuntament, es construiran 200 habitatges de lloguer social a la ciutat–. Formació, per a afavorir l’ocupabilitat de la joventut; infraestructures i recursos sociosanitaris i, per últim, transport, especialment, el d’àmbit interurbà.

Mentrestant, inclús a nivell municipal, hi ha qui continuarà jugant al joc de la provocació, baix les normes de les fake news i la manipulació. Jo només tinc una cosa a dir: eixa no és la meua partida. Són temps difícils per a la serenitat, però diuen que la calma és la virtut dels forts. Reivindiquem la quietud.