A la meua amiga Esmeralda

Estimada amiga, ha arribat el dia del meu cant a tu. Les dos sabíem que havia d'arribar. I encara estic aterrant la teua marxa, no t'enganyaré. Ja veus. Amb tant de temps que ens has donat. I no serà perquè Òscar no m'haguera avisat. Però les persones ens preparem per a la mort com cadascú pot, entre l'intent de no creure, la fugida endavant i la imposició de la realitat. Supose. El més fàcil és dir que has descansat per fi després de massa temps de patiment, tu i la teua família, i és veritat, però saber que ja no estaràs mai més entre nosaltres genera tanta tristesa que, sincerament Esme, no sé com ho anem a fer.

Fallece la concejala del PSPV de Torrent Esmeralda Torres

No sé com ho faré les properes festes quan no ens telefonem per a vore'ns i fer alguna cosa amb els nostres Almogàvers; ni tampoc com ho faré la setmana després de qualsevol elecció, quan quedàvem per a analitzar els resultats i, de pas, 'criticar' als uns i als altres; o amb qui riuré alliberadorament compartint informacions no publicables del poble. Açò és 'off the record, tata', em deies. De fet, una de les coses que més mal em sap és no haver-me pogut comunicar amb tu estos últims mesos, poder repetir aquell desdejuni el passat agost en el què em deies, entre altres coses, que a la malaltia sols li demanaves dos coses: que et deixara vore entrar al teu fill a la universitat i poder celebrar els 50 anys 'del Peris', com el coneixem tots i com tu també l'anomenaves. Però a pesar de no haver pogut parlar, xarrar i fer bromes, m'he recordat de tu infinites vegades estos mesos sense vore'ns: en cada campanya electoral, en cada votació, en cada pas endavant de les dones... Quantes hores parlant de feminisme, de la lluita feminista, de la humilitat de les famílies treballadores, del Torrent del passat, del present i del futur. I, com no, de la filà i de les nostres famílies, valencianes i andaluses.

Fa cinc anys no vaig dubtar ni un segon a triar la persona que volia que em casara. Tu. Per valors, per sintonia, per estima i per vincle. I m'encanta vore les fotos i vore't ahi, sent part important d'un dia clau per a Domin i per a mi. Com vam riure! I és que ho hem passat tan bé, Esme! Jo sempre et deia que a tu no et feia falta beure perquè duies l'alegria dins teu. Tanta, que de vegades era vore'ns pel carrer i enganxar-nos a xarrar fins que una deia 'ieee va que me n'he d'anar, parlem per a un café'.

Ara el proper café quedarà pendent, però et desitge un viatge en pau i amb una immensa tranquil·litat, sols trencada, cada final de juliol, per uns bons tambors. Tu ja m'entens. Bon viatge a les guerreres que amb el seu poble estan compromeses. Bon viatge, amiga!