Turisme: del bum al bumerang

El turisme en Espanya té un abans i un després. Un abans reblit d’expectatives amb el bum dels anys 60 del segle passat; i un després, en curs, farcit d’inquietuds. Hem passat del ‘Spain is different!’ per atraure turistes al ‘Tourists go home!’ (Turistes, aneu-se’n a casa!). I no ho han vist vindre els governs, ni la patronal, ni periodistes i tertulians. És el turisme descontrolat amb greus conseqüències per al patrimoni històric i cultural. És la turistificació de les ciutats —el centre històric especialment— que expulsa la població local per l’abús dels preus del lloguer i el nombre exagerat d’habitatges turístics (mercat en el que han entrat fons d’inversió estrangers). És la nova pandèmia pels danys que causa sense que s’albire per ara un antídot eficaç per a neutralitzar-la.

No ho hem vist vindre; i, com que les coses que van mal poden empitjorar, lliurar-nos del desastre depèn de les ganes que tinga Murphy d’actuar. Moltes ciutats han esdevingut parc temàtic de ‘guiris’ borratxinets fotent rotets amb pudor de whisky de garrafó, tràfec de maletes a les tantes de la nit, bramits i gent trucant timbres a deshora, pixant al portal i vomitant a la babalà. Si el Sant Grial de l’economia és el turisme massiu, no s’estranyen si va calant la turismefòbia.

No ho han vist vindre aquells que davant les mobilitzacions contra el turisme de masses, pugen ara les celles com si veieren un OVNI. I així anem, camí de Guirilàndia. «No aplicaré mai la taxa turística», deia l’exsecretari autonòmic de Turisme mentre la patronal augmentava en un 50 % el preu de les pernoctacions. Angelet. Si Hosbec no li posà la sotana i el roquet d’escolà és perquè no en trobà de la seua talla. Tan dolent és exigir que el turista contribuïsca al cost de serveis com la neteja de carrers, recollida d’escombraries, policia, etc.? Qui rep els actius que accepte també els passius. El problema té més factors que els esmentats, però no tots són tan fàcilment diagnosticables. Així que, continuarem parlant-ne. n