Opinión | Tribuna

Carta oberta a les Corts Valencianes

El passat dia 28 es va publicar en el DOGV la Llei 1/ 2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. Hi ha diversos aspectes de la llei referits a la regulació de les llengües amb els que no hi estic d’acord. La raó principal és que el seu contingut no compleix el manament del punt 5 de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana « S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.» Però la intenció d’aquest article no és concretar la manca de coherència d’aquesta llei amb el nostre Estatut. Encara que només per aquest motiu no hauria d’haver estat aprovada a les Corts Valencianes.

Vull referir-me a una disposició inèdita per a l’Educació Primària (que és l’etapa que conec millor) sense precedents en el nostre ordenament educatiu. Es tracta de l’article 20 que tracta de la utilització de les llengües cooficials en exàmens i proves d’avaluació. Aquest article determina que «En totes les etapes (...),en les matèries no lingüístiques, amb independència de la llengua vehicular d’estes, l’alumnat té dret a realitzar els exàmens i proves d’avaluació, tant de caràcter parcial com final, en valencià o castellà, a la seua elecció.».

La LOE (modificada per la LOMLOE) determina a l’article 129 que és una competència del Claustre de Professors aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual. L’article 91 concreta que la programació de l’ensenyament i l’avaluació del procés d’aprenentatge són funcions del professorat. Aquests articles són de caràcter bàsic a l’empar de la competència que li pertoca a l’Estat segons allò establit en la disposició addicional 5ª de la LOE i que la LOMLOE revalida. Així, és el Claustre, com a òrgan col·legiat, el competent per a aprovar allò referit al currículum d’un centre educatiu. Una Llei de rang inferior a una llei orgànica de l’Estat no pot usurpar una funció de caràcter bàsic que la LOE li encomana al Claustre. Parlàvem d’aprovar i avaluar la concreció del currículum. El currículum de l’Educació primària de la Comunitat Valenciana està regulat pel Decret 106/2022. L’article 26 està dedicat al procés d’avaluació. En aquest article es prioritzen altres instruments d’avaluació que no siguen els exàmens escrits, per als quals hi ha la recomanació que es realitzen de forma puntual. Els principis pedagògics que inspiren el currículum estan explicats a l’article 6. Ens interessa especialment el punt 13 d’aquest article el qual concreta que «l’aprenentatge de les llengües es planteja des d’una perspectiva competencial i globalitzada, a través dels enfocaments metodològics centrats en el tractament de l’aprenentatge integrat de les llengües i continguts (TILC).» Si es vol aprofundir en aquesta metodologia hi ha un llibre imprescindible del pedagog, lexicògraf i escriptor Vicent Pascual intitulat Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística.

Per als lectors/es que no pertanyen al món de l’ensenyament ho explicaré amb un exemple per a que s’entenga. Partim d’un centre on la llengua vehicular de Coneixement del Medi siga el valencià perquè així ho determina el Pla Lingüístic del Centre. Si hem optat per integrar els sabers o continguts bàsics de Valencià i Coneixement del Medi en una situació d’aprenentatge a través de la metodologia TILC significa que s’han d’integrar els continguts de Coneixement del Medi (per exemple els continguts sobre la Romanització) amb les competències lingüístiques: Comprensió escrita: extraure les idees principals d’un text sobre la romanització: conquesta, societat, economia i cultura. Expressió escrita; partint de les idees del text esmentat, treballades oralment i amb imatges expressar-les en una redacció, o amb una notícia, o en un còmic, on s’aplicaran les regles ortogràfiques i connectors que s’han treballat en Valencià. Expressió oral; exposició o teatralització sobre les conseqüències de la romanització. I comprensió oral; veure una pel·licula sobre el tema i fer un col·loqui relacionant la pel·lícula amb el que hem aprés.

En aquest esquema didàctic tot està articulat i integrat, i tot es valora, tot serien «proves parcials». No té sentit que els alumnes puguen triar la llengua de les activitats (equivalents a les «proves parcials»), desvirtuaria la pròpia metodologia i els objectius que s’han programat. Perquè, en aquest exemple que he explicat, el que volem és que els/les alumnes aprenguen competències lingüístiques mitjançant uns continguts d’història, en la llengua que determina el Pla Lingüístic del Centre.

Així considerant el que he exposat sol·licite que les Corts Valencianes rectifiquen aquest (i altres) aspectes de la llei. n