Opinión

Hermano Lobo: Una exposició a vore

Dijous 4 de juliol vaig assistir, a la Casa de la Cultura d’Ontinyent, a la inauguració de l’exposició “50 anys d’humor... dentro de lo que cabe”, sobre les il·lustracions i els textos del setmanari satíric, “Hermano Lobo”.

Aquesta publicació, que tingué una vida molt curta degut a la censura franquista i que volia seguir la línea de la coneguda revista francesa, “”Charlie Hebddo, va nàixer el 1972 i publicà el seu darrer número el 1976.

A Ontinyent, la inauguració d’aquesta exposició tan interessant que ja ha recorregut altres ciutats, va comptar amb la presència del regidor de cultura de l’ajuntament de la capital de la Vall d’Albaida, la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de València, la delegada de la Rectora de la Universitat de València i d’un dels comissaris, el professor de la Universitat de València, Francesc Martínez Gallego, que ha preparat aquesta mostra tan interessant.

Cal dir que Hermano Lobo, com se’ns va recordar en la presentació de l’exposició, va ser una revista satírica, valenta i agosarada, i tant els seus escriptors com els dibuixants van tindre un gran enginy per burlar la censura franquista. Si bé és veritat que des del 1966 ja no existia una censura de dret, sí que n’existia una de fet. Per això Hermano Lobo va patir diverses suspensions i quantioses multes econòmiques.

Hermano Lobo

Hermano Lobo / L-EMV

En la inauguració de l’exposició, el doctor Francesc Martínez Gallego remarcà la importància d’aquesta revista, ja que malgrat la seua curta vida, enmig d’un ambient marcat per la repressió del franquisme, va representar un aire de llibertat. Com digué el professor Francesc Martínez Gallego, Hermano Lobo va apostar (i de fet va contribuir i molt), per la ruptura del règim franquista amb extraordinaris textos i intel·ligents dibuixos de Quino, Chumy Chúmez, Forges, José Luis Coll, Manuel Vicent, Manolo Summers, Ramón, Perich, Vázquez Montalbán....

No cal dir que aquesta exposició, tan interessant i que convide a visitar (fins el setembre estarà a Ontinyent), ens recorda la curt i intensa vida d´una publicació que va lluitar a favor de la democràcia i la llibertat, en un temps, el tardofranquisme, marcat per la repressió política.

Visitant aquesta mostra, recordava que els dibuixos i els textos de Hermano Lobo, encara són ben vigents hui en dia, si tenim en compte que l’actual govern valencià ataca i censura (prohibint revistes o actuacions teatrals), la cultura i la llengua dels valencians i per tant, la llibertat d’expressió dels ciutadans del País Valencià. Només cal recordar, (i no com una anècdota), que aquesta exposició fa uns mesos va ser inaugurada a Requena i només es va poder vore aquell dia, ja que la resta del temps que teòricament havia d’estar oberta al públic, (supose que per decisió de l’ajuntament), la mostra no va poder ser visitada en estar tancat l’espai de l’exposició. I és que els censors d’ahir que censuraven la revista Hermano Lobo, continuen actuant (desgraciadament) en els censors de hui, que prohibeixen i censuren allò que no els agrada.

Vull donar l’enhorabona a l’ajuntament d’Ontinyent, així com a un dels comissaris d’aquesta exposició, el professor Martínez Gallego, per mostrar a les noves generacions una publicació que va patir la censura, només pel fet d’apostar per la llibertat i per la fi de l’autoritarisme franquista.