Veneçuela en el punt de mira!

Vaja per davant que no deu ser saludable combregar amb dirigents messiànics de cap pelatge, com Chávez o Maduro, ni fer-los sants de cap devoció; però tampoc considerar-los uns dimonis amb cua, banyes i trident. Són el producte d’una societat efervescent –víctima de l’estrangulament econòmic imposat pels EUA. I és ben cert que governants que es miren el melic i enlluernen les masses de manera fanàtica, n’hi ha ací, allà i més enllà. Pocs se’n salven, de la temptació, si fem un repàs dels manaires mundials.

Però, millor anem al moll de l’os. És inadmissible la diferent vara de mesurar que apliquen els dirigents ianquis i els seus mitjans, les tertúlies domesticades i les dretes-esquerretes polítiques en relació a la República Bolivariana. Com si els anara la vida! Posen en el seu enverinat punt de mira els defectes d’un Estat que hauria de poder exercir la seua sobirania –com qualsevol altre–, tot i les seues abjectes vel·leïtats repressives i corruptes.

Des de tots els cantons possibles, els guardians de l’imperi del dòlar engalten i disparen amb l’arma mediàtica ben carregada i, quan els cal i poden, amb foc real i forces d’ocupació –com voldrien fer a Veneçuela dues dècades ençà. De pas, desenfoquen altres conflictes molt més punyents, com el de Gaza, tot donant cobertura a governs assassins com el d’Israel, despòtics com el d’Argentina o a les dictadures petroleres de l’Orient Mitjà. Fins ací, res d’extraordinari porta el diari!

És sabut i acreditat que el neoliberalisme tria distints bocs expiatoris sobre els quals abocar les ires dels seus manipulats i exaltats adeptes. Ja ho van fer amb Saddam Husein i les falses armes de destrucció massiva o amb Gadafi –aquell que li va regalar un cavall blanc al seu amic Aznar. I ara apunten sense treva a una de les seues dianes preferides, N. Maduro –un aprenent de dolent comparat amb el genocida Netanyahu. Però, quina casualitat, tres països amb petroli a dojo, víctimes de la maledicció dels recursos naturals: un botí cobdiciat per als EUA!

Tard o d’hora sabrem si a Veneçuela hi ha hagut irregularitats en el darrer procés electoral. El Centre Carter considera que s’hi han incomplert els estàndards democràtics. Organitzacions observadores d’un centenar de països posen la mà al foc en defensa de la versió oficial i del sistema electrònic de votació emprat, homologat als EUA. Trump i els seus sequaços també hi van projectar l’ombra del dubte fa uns anys. Uns tenen la fama i altres carden la llana i es creuen lliures de pecat per tirar totes les pedres.

Però, per què aquesta dèria virulenta envers el govern veneçolà? Per què es mira obsessivament la palla de l’ull de l’enemic i no la biga pròpia o la dels adeptes? Per què aquesta persecució malaltissa dels Demòcrates i dels Republicans ianquis? Ambdós comparteixen el dogma patriòtic de declarar amenaça nacional a qualsevol que esvalote el que consideren el seu pati del darrere; que no siga submís als interessos de la seua classe dirigent. Es proclamen defensors de la democràcia i dels drets humans, però alhora donen suport a dictadures sanguinolentes per tot el planeta. Una criminal doble moral impossible d’empassar!