Opinión | Tribuna

L’escola: fàbrica de títols o tresor de futur?

Hem encetat este curs escolar, amb la Llei 1/2024 —perversament de «llibertat educativa»— aprovada pel tàndem PP-Vox. Ja vam advertir en febrer que les capitulacions d’aquest matrimoni ni portarien «llibertat» ni tindrien l’educació com a centre, eren altra cosa: Fervor ultra d’alguns i «exhibir paquet» ideològic després de les últimes eleccions. Massa testosterona i venjança, d’educació poca, de «libertad» menys (vist el resultat derivat del districte únic) i de valencià, gens ni miqueta.

L’excusa sempre repica la flagrant fal·làcia de la llengua com a «imposición i obstáculo». Amb aquesta concepció del valencià, Mazon i els seus «companys de viatge» han cuit i servit una llei farcida de despropòsits, vergonya i desficacis quasi setmanals: sistematitzar de facto l’exempció del valencià a les zones castellanoparlants, la consulta sobre la llengua base a esquenes dels consells escolars i el criteri científic i acadèmic i, ara, les famoses certificacions semiautomàtiques en pro del «foment» de la llengua.

Miren, el valencià més que una eina de comunicació, és la columna vertebral, idiosincràtica i fundacional d’aquest poble. Així respira el nostre corpus legislatiu i amb aquesta vocació va nàixer orgullosament la LUEV, que ha caminat 40 anys amb matisos, inèrcies, mancances, timideses,... Naixia amb l’objectiu de dotar l’escola de la capacitat i les bases de transformació per a una societat vertaderament competent lingüística, cultural i socialment. A partir d’ací, l’escola ha estat no solament custòdia sinó motor d’ensenyament, cohesió, garantia i agent promotor del valencià.

Així han transitat -d’aquelles maneres- més de dues dècades de governs de PP i, un incís del Botànic, que amb bones intencions i concepció, però d’imperfecta aplicació, han abocat als resultats que tenim: els estudis i baròmetres mostren que el valencià continua essent una llengua minoritzada, amb una transmissió familiar cada vegada més baixa i una presència social reduïda.

Reconec que la llei del Plurilingüisme tenia bona intenció, però no corregia el problema. És cert que plantejava una altra situació més favorable i el context era altre (engegàrem Apunt, promocionàrem la nostra exquisida indústria cultural valenciana, la llengua era usada amb certa normalitat pels polítics, s’hi destinaven recursos per a fer present el valencià...) i malgrat tot, no el llançàvem suficientment. I dic més, inclús la mesura polèmica que s’ha tret Rovira del 7 per un C1 i altres certificacions també s’hi barallava al Botànic, i ni abans ni ara, tampoc em sembla encertada, honestament.

Continua el problema d’ús, desigualtat lingüística i prestigi i ho sabem tots i totes. Per això, l’escola (amb el concert de la societat) ha de seguir sent eixe corrector de desigualtats (també lingüístiques) amb recursos, formació, personal... Si volem promoció, foment i treballar per l’equilibri lingüístic: 1. Cal un informe sobre la competència lingüística del nostre alumnat en acabar cada etapa. Això podria afinar millor quina és la competència i a què dediquem i quants recursos per al foment. 2. Les certificacions les atorguen els òrgans destinats a tal efecte. La missió, criteris i objectius del sistema educatiu no són les mateixes del MCER, per molt que s’hi apropen. L’escola dista molt d’una EOI, de la JQCV, d’Oxford o Cambridge. Per què si ho fem amb el valencià, també ho farem amb l’anglés, no?

La imposició i els obstacles que tenim són d’un altre caire i ben concrets: tenim una societat desigual lingüísticament, baixa competència en llengua pròpia i ara una normativa que agreuja el problema. Potser no cal legislar tant (i menys en contra) perquè tenim moltes normes però n’apliquem i en despleguem ben poques. De moment cal cuidar eixe tresor valencià que és la nostra escola, pleguem-nos al criteri científic i acadèmic que sabem que funciona i ha demostrat evidències amb els quals poder treballar i deixem-nos d’excuses i passar més «melons» a famílies i escola. Ens hi va el futur, poca broma. n

Tracking Pixel Contents