Genocidi palestí, silencis i eufemismes

Aquesta setmana farà un any de la fase més criminal del genocidi sionista contra el poble palestí. Una política de terra cremada i d’apartheid que començà amb la creació de l’Estat d’Israel, caracteritzat pel terrorisme i la violació sistemàtica dels drets humans. Tot un calvari marcat per l’incompliment de desenes de resolucions de l’ONU, amb total impunitat. Uns dictàmens que han resultat ser paper pixat i remullat manta vegades gràcies a la complicitat de les potències occidentals.

Però, com que la història l’escriu i la mediatitza el vencedor, resulta difícil contrarestar el seu poder intoxicador. La influència sionista arriba a tots els cantons del planeta a través dels seus mitjans informatius que, com la veritat, són les primeres víctimes d’un món enfangat en la guerra permanent, beneïda pel sistema neoliberal i per les empreses d’armament. En el cas de Palestina –i ara també amb el Líban–, la manipulació, les notícies falses, els eufemismes, la intoxicació o els silencis són el pa dur de cada dia, tan colpidor com totes les plagues d’Egipte.

El fet més recent de la confusió mediàtica ha estat la jornada de mobilitzacions del proppassat 27 de setembre, en què l’emmudiment informatiu ha fet acallar protestes contra el genocidi palestí. Un terror continuat que ha produït enguany quasi 45.000 assassinats, més de 200.000 morts per fam, set i malalties (un 10% de tota la població de Gaza, com apunta la revista britànica The Lancet), desenes de milers de persones ferides i milions de desplaçades, amb la seua vida pendent d’un fil de paper. Les 100.000 tones de bombes israelianes llançades equivalen 7 vegades a la d’Hiroshima.

Si tinguéreu la santa paciència d’haver fet una ullada als principals diaris editats el dia següent de la vaga convocada pels sindicats CGT i Solidaritat Obrera, podríeu haver constatat que la majoria no varen escriure ni una punyetera ratlla sobre un fet tan rellevant. Un boicot en tota regla? Només uns pocs en van informar fefaentment. D’altres, ho van fer de mala gana o esbiaixadament. No s’hi va arribar als mínims dignes que es mereixien les desenes de milers de persones que hi van participar i la resta de la ciutadania que hauria d’haver tingut vigent el seu dret a una informació sense embuts.

Per acabar-ho d’adobar, resulta indignant la barra que tenen alguns mitjans en manipular amb l’ús del llenguatge. Una altra víctima col·lateral? Els eufemismes són a l’ordre del dia. Parlen de morts i no d’assassinats; de guerra o de conflicte quan és tracta d’un genocidi –anàleg al perpetrat pel nazisme. Per no dir invasió es refereixen a operació militar, eliminació dels líders enemics, atacs preventius... i fan els honors a l’aforisme de Joan Fuster que diu: un eufemisme és ja, en si, una mentida!

Les coses clares i el xocolate espés, sense subterfugis! Exigim al govern espanyol menys paraules buides i més accions: acabar amb l’enviament de material bèl·lic, la suspensió de relacions i el trencament de tota cooperació comercial i institucional amb l'Estat d'Israel; la promoció de sancions econòmiques en els organismes internacionals... La complicitat amb el règim feixista de Netanyahu no pot continuar!