Opinión
Who am I?
Who am I? Qui sóc jo... Pregunta inquieta, o profunda, que, potser, ens fem de quan en quan. Tant és així, que, fins i tot, artistes i cineastes renomenats o rockers de pro, com el legendari grup Supertramp, o els Casting Crowns fundats per un pastor de la Primera Església Baptista del Seté Dia, premiats amb el Grammy, s’han adornat de la frase en algun dels seus èxits enlluernants. Però hem de dir i reconéixer que, d’antic, en les mateixes parets del temple oracle de Delfos estava escrit allò de “Coneix-te a tu mateix”.
Tornant a la pregunta, hom podria contestar: no sóc gran cosa, sóc qui sóc pels meus companys i amics, pels meus familiars, per tot allò en què crec i faig, per la grandesa del meu univers voltant... O per una altra banda, tal volta, sóc un ésser que s’amaga o es transmuta segons la circumstància, com l’aigua que corre a tots els llocs i els ompli i abraça; podríem dir que sóc líquid?, que sóc com un camaleó?...
Com també podem traure’ns de damunt el problema o la qüestió, preguntant-nos: la vida és una mentida?, és que jo no em crec res?... No seria el primer que ho fa, que dubta. El dubte forma part de l’existència, i és el primer camí cap a la certesa. Però igual que hom diu i pensa això, hom pot dir i pensar la contrària: “la vida és una realitat”. Bona o dolenta, però real. Realitat que hem d’enfrontar, que hem de superar, quin remei si no! És un repte, per tant. I..., podríem qüestionar-nos de nou: qui ens ha posat en eixa tesitura?, per què hem de lluitar?, per què no asseure’ns ben escarxofats en un butacó a vore-les vindre sense fer res?...
El president de Mercadona, el valencià Juan Roig, quarta fortuna d’Espanya, diu que la vida queda més facilitada amb “els preus sempre baixos”. Per una altra banda, “La vida, bona notícia, és un do de Déu, és a dir, és allò que se’ns dona, no quelcom que agafem o conquistem”, afirma la Conferència Episcopal. Tot i que el rejovenit Ximo Rovira d’ApuntTV o la històrica Maria Abradelo veuen i viuen la vida com un hi, hi, hi!, ho, ho, ho!... “La vida me ha enseñado que el coche no es el mismo durante su marcha, no pesa lo mismo, hay menos combustible en el depósito y los neumàticos son más viejos; estás constantemente pensando en el coche en formas de atacar y defender”, s’espolsa el nostre benestimat Fernado Alonso.
En fi, l’inventor i creador d’este món ha sigut ben puntillós o és que s’ha enjogassat. Ho ha enrevessat tot. O simplement ha portat diversitat i varietat. Per a què hi haja de tot. Tot està bé, no hi ha res a dir. Però..., qui ha creat este món?, qui n’és l’inventor?... Potser sembla que estem massa preguntons hui, volem ser massa sabuts. Al remat..., la vida és el que és, és a dir, “lo tomas o lo dejas”.
- Empieza el derribo de los bungalows de Catarroja dañados por la dana
- El ayuntamiento decreta el cierre de un club de fumadores de marihuana
- La Fe aplica a dos bebés un tratamiento pionero contra la atrofia muscular
- La hermana del profesor señalado por terapias de conversión denuncia abusos sexuales desde los 4 años
- El mundo del fútbol llora la muerte de la joven atropellada en la Ronda Nord de València
- Sergio Ramos y Pilar Rubio se separan: El futbolista se muda a México tras fichar por el Rayados Monterrey
- Dos años de cárcel tras reconocer que violó a una amiga mientras dormía
- Evacuan una vivienda de Albal tras encontrar una grieta en el garaje