Per on comencem?

La veritat és que el cas Errejón sembla una sèrie de terror. Almenys per a les víctimes. I el que encara és pitjor amb les explicacions que aquest ser va donar per a justificar la seua decisió de dimitir encara ho va enfangar més.

Que tant Sumar com Podemos han traït a les dones és un fet que hem denunciat des del feminisme ja fa temps gràcies a tota la pseudo teoria transgenerista importada dels Estats Units i que tants beneficis està donant a les grans multinacionals dels medicaments que donen suport a tota l'hormonació necessària. I no sols a les dones també a la infància. I això per no parlar de la lesbofòbia que traspuen.

Venien a canviar l'esquerra i el que han fet és adoptar el neoliberalisme com a bandera i abandonar a la classe treballadora a la seua sort, contaminant fins i tot els estatuts d'alguns sindicats anomenats de classe.

Es van apropiar indegudament del terme "feminismes" quan en realitat feminisme només n'hi ha un i és el radical que defensa la igualtat real entre dones i homes i des de l'arrel i sense eufemismes que vulguen amagar altres coses. I ara, amb un fals victimisme ha aparegut el depredador sexual de dones que portava dins Errejón.

I no em valen les explicacions donades per Urtasun i la plana major de Sumar. No em val allò de "no lo detectamos", o "no lo vimos venir". No. Categòricament no em valen. Se sabia i no s'ha volgut actuar per interessos partidistes i electoralistes i se'ls ha vist el plomer.

A les dones ja no ens valen més excuses. Estem fartes de tants Errejons com hi ha al món que, a més venen protegits pel sistema patriarcal que tot el que fan són capaços de justificar-ho.

I com a altre exemple, tenim a Trump, que davant les eleccions presidencials dels Estats Units, està emplenant d'insults a la seua contrincant sense donar cap argument.

No em val cap ni una de les explicacions que s'han donat ni per part d'Errejón com a depredador sexual, ni per part de SUMAR ni fins i tot les paraules de Iglesias. Totes i cadascuna d'elles demostren que ho sabien i que ho van permetre. Per tant, hi havia consentiment per part de les dues organitzacions i de la resta d'organitzacions a les quals va pertànyer aquest home que, per cert, ha viscut molt bé als últims deu anys de la seua vida gràcies a la política.

No em crec ni una sola de les seues paraules de penediment. Ni una. I, a més, ha deixat ben tocada a la seua organització que ja anava amb fortes baixades a les enquestes.

Errejón és només un exemple del que tenim al nostre dia a dia moltes dones i del que patim quotidianament, perquè s'ha normalitzat la nostra plena disponibilitat i usabilitat per als seus desitjos de tota classe. Fins i tot polítics. Està normalitzada la nostra "intercanviabilitat" tant en política com a altres espais de la vida. I aquest depredador sexual ho ha demostrat una vegada més. Quan deixem d'interessar pel que siga, ens canvien per una altra a qui li fan creure de nou que és especial, que és la millor, etc. I tot es mentira.

Per això el títol d'aquest article, perquè Errejón ha tret tantes coses i tantes complicitats a la llum que realment és només una mostra de la feina que encara tenim pendents les feministes radicals per a fer i per a combatre. Perquè en realitat, tot el tema de les violències contra les dones, és una guerra oberta no sols contra el feminisme, ho és contra la llibertat de les dones i les xiquetes. I ens va la vida en guanyar aquesta guerra. La nostra i la de les que venen darrere.

Perquè la nostra consciència de hui la tenim perquè que ens van precedir, però tenim el deure de mantindre-la viva per a les que venen darrere.