Dana de milions... a dit

Que el govern valencià adjudique a dit 62 milions d’euros a empreses lligades al finançament en B del PP ha de causar alarma o no? Són obres d’urgent necessitat, diuen (i han de ser empreses vinculades a la Gürtel, precisament?). Com que estem escarmentats, ens considerem facultats per exigir transparència en la concessió, licitant les obres i adjudicant-les al millor postor. A propòsit d’això, què en diu el vicepresident per a la Reconstrucció? De vegades, callar és sinònim d’aprovar («qui calla, atorga», diu el refrany). Per al seu disgust li diré que adjudicar a dit és també una decisió que es pren obeint determinades «directrius polítiques», això que deia no estar disposat a acceptar.

És normal, encara que poc comú, que Carlos Mazón vulga espolsar-se problemes cedint poders extra al vicepresident, però redimir-lo d’obeir directrius polítiques és paranormal, ja que fia l’acció política al més enllà... de l’Estat de Dret. I no en done més detalls; no siga que hi haja vida intel·ligent fóra de la Terra i algun extraterrestre ho llija i diga: quina colla de neandertals! Però, al que anàvem i que els focs d’artifici no ens distraguen. El vicepresident tindrà experiència en la reconstrucció de Quala e Naw, però Espanya no és Afganistan. Ací, recuperar l’àrea afectada s’ha d’abordar escoltant la gent i els seus legítims representants. I això és una decisió política i no militar.

PSPV i Compromís hauran d’estar vigilants per evitar almenys dues sorpreses. Una majúscula: que els contractes a dit esdevinguen la norma, emparats en una reconstrucció apressada que contrasta amb la ganseria del Consell durant la dana. L’altra sorpresa, minúscula, seria repetir la història: que populars i alguns empresaris tornaren a intercanviar-se favors qual pilotes de ping-pong. Per evitar-ho ha d’haver una gestió transparent com els llacs de Suïssa. La transparència és l’indicador més valorat en la vida política; però la del PP ha sigut en el passat tan perfecta que ningú no la veia.