“Ni una menos”

Quan escric aquestes lletres són ja huitanta-quatre les dones assassinades segons les dades de feminicidio.net, una font almenys per a mi, molt més fiable que les dades oficials del ministeri d’Igualtat. I dic més fiable, perquè té en compte altres factors a l’hora d’analitzar els assassinats de les dones per haver-hi nascut dones.

El passat dilluns commemoràvem, que no celebràvem, el vint-i-cinc de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes o Violències de Gènere. Aquest dia es commemora des que en mil nou-cents noranta-nou l'ONU va establir que el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les dones se celebrara cada 25 de novembre en record a les germanes Mirabal, que van ser brutalment assassinades per ser dones i activistes a la República Dominicana.

No cal buscar perfils perquè totes i de totes les classes socials podem ser-hi víctimes. L’únic denominador comú és el de ser dona. Cap altre.

Desgraciadament i al llarg dels anys n’he conegut que són netejadores de cases particulars, mestres, catedràtiques, deganes, infermeres, metgesses, professores d’institut, administratives, comercials, i un llarg etc. I dic desgraciadament, perquè a mesura que van passant els anys les dones, no sols d’Ontinyent, també d’altres llocs em van contant les seues experiències, sempre doloroses, sempre evitables, sempre punyents.

S’han fet i es continuen fent campanyes on el missatge és “No estàs sola”, i cada vegada que les veig, pense que al darrere hi ha un home que mai no ha patit cap classe de violència masclista. Perquè no cal que siguen físiques. N’hi ha de moltes altres maneres com la psicològica, la sexual, l'espiritual, l'econòmica, etc. I en totes aquestes, el cim és l’assassinat de la dona a mans del seu maltractador.

Coneguem la posició del partit ultradretà davant d’aquestes violències i sabem també de la situació de feblesa política de Mazón en aquests moments, però el que possiblement es desconeix per part de la ciutadania en general és que el partit ultradretà ha condicionat el seu suport als pressupostos i a altres moments legislatius al fet que es deixe d’impartir formació sobre temes d’igualtat (prevenció de violències masclistes, micromasclismes, coeducació, etc.), en qualsevol de les seues formes o manifestacions al personal docent i, per tant, i per extensió, que aquests temes apleguen, en condicions, a les aules.

I ho fa, just en un moment en què les agressions a les dones joves per part de xicons també joves, estan augmentant exponencialment. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana i a Oriola, un xicon de desset anys assassinava a ganivetades a una xicona de només quinze anys perquè havia decidit, ella i lliurement, deixar la relació. És senzillament aterridor. I només per ser xica i voler viure la seua vida lliure de violències de cap classe. Doncs només per això ha estat assassinada.

La setmana passada vaig tindre el privilegi de participar en un foro de dones majors molt combatives i conscienciades sobre temes d'escletxes i violències i va ser, no sols molt enriquidor en l'àmbit personal i feminista, ho va ser, sobretot a escala humana.

No podem perdre de vista que les escletxes, qualsevol d’elles entre dones i homes és, en si mateix, una forma de violència, perquè la igualtat real hauria de ser una realitat des de sempre i, com continuem veient, continua sent un espai de lluita per part del feminisme radical, el que va a l’arrel del problema i no es queda amb la part neoliberal del brilli brilli.

L’eliminació d’aquestes violències, totes elles, té molt a veure amb les voluntats polítiques i, com veiem, al nostre territori tenen prioritat altres assumptes sobre les vides de les dones. Trist però real. Després venen els minuts de silenci, els laments, les paraules grandiloqüents, però buides, perquè veus que, en realitat la vida de les dones, a la dreta i a la ultradreta, els importa un rave.

Però des del feminisme radical, continuarem fent de la denúncia, l’exigència de la prevenció i de la formació una forma més de lluita per intentar frenar aquesta sagnia de vides de dones. Perquè com ja he dit en moltes ocasions, la pèrdua d’una sola vida de dona a mans del terrorisme masclista, és un fracàs de tota la societat que hauria d'haver-les protegit.