Opinión
Una constitució que de forment ni un gra!

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Diaz Ayuso, en l'acto de la celebració de Dia de la Constitució / Europa Press
La venuda com a sacrosanta constitució del 78 fa aigües gairebé des del seu naixement. Ens van daurar la píndola con si fos la gran panacea que ho curaria tot, però en gratar-li una miqueta la crosta ens adonem que de forment ni un gra. Després de 46 anys de venerar-la com un Sant Àngel Custodi, al remat ha resultat que les seus apoteòsiques declaracions s’han evidenciat com un ineficaç totxo de paper mullat.
La seua concepció fou tot un miracle! La van gestar set pares de la pàtria per intervenció divina! Una endogàmia masclista injustificable entre senyors majoritàriament provinents de les dretes franquistes, que ben bé marcaren paquet amb un redactat patriarcal. La paraula dona només apareix dues vegades en tot el text; el llenguatge és impropi d’una societat moderna, els drets sexuals i reproductius, el principi de paritat... res que s’acoste a una mínima perspectiva de gènere, que brilla per la seua absència!
Aquella matraca repetida pels partits sistèmics sobre que la constitució ens l’hem donada entre ‘tots’ és falsa –però com que una mentida mil vegades reproduïda la poden fer sonar com una veritat absoluta (Goebbels dixit)... Ni fou així, ni tampoc no ho és ara. El 60% de les persones que avui poden exercir el dret a vot no havien nascut en la data del referèndum d’aprovació. La seua caducitat és evident. Tot i així, segueix sent lloada com el braç incorrupte de Santa Teresa. Intangible in saecula saeculorum!
La declaració de principis del text constitucional ha esdevingut un autèntic conte de la lletera. Un parany dialèctic digne del mateix Maquiavel, defensor dels interessos de l’Estat per damunt de qualsevol consideració ètica o moral. Ens la van clavar per tot l’escaire com una constitució avançada que s’ha tornat aigua en cistella.
Fem-ne cinc cèntims. De què serveix declarar els drets al treball o a l’habitatge si ningú no té l’obligació de garantir-los? Per a què s’hi reconeixen les nacionalitats de la pell de brau si no se’ls atorga el dret a la sobirania, ni tan sols la lingüística? Com s’hi pot parlar de llibertats democràtiques plenes quan hem tingut més de 1.000 insubmisos a la presó, lawfare permanent o condemnats per delictes d’opinió? Per què hem de sofrir una monarquia imposada? Com és possible que encara hi haja milers de republicans assassinats a les cunetes? On s’ha amagat l’estat social i de dret(es) proclamat...?
Els poders fàctics hi tenen molt a veure. L’ombra del franquisme encara és molt allargada: en la cúpula militar, en l’alta magistratura, en la casta clerical i, sobretot, en les famílies riques provinents de la dictadura, que es van fer demòcrates de sobte a canvi de deixar intacte el seu poder econòmic. Els privilegis de l’església són immutables; el soroll dels sabres en les casernes militars, un avís constant (amb llicència colpista avalada per l’art. 8 que van imposar en la constitució); i la màfia judicial, sempre engreixada per a seguir limitant amb els seus tribunals –Audiència Nazional, Suprem i Constitucional– qualsevol millora democràtica. Un panorama que no deixa cap escletxa per considerar la vigent constitució digna de cap celebració. Algú ho havia de tornar a dir!
- Este es el nuevo barrio de València... que no tiene casas
- Granizo y fuertes lluvias en C. Valenciana con vientos de hasta 114 km/h
- Catorce músicos de la Orquesta de València recibirán 5.400 euros cada uno por la emisión de conciertos sin su permiso
- Un acusado de violación, a su víctima: 'A dormir no, a follar. Si no, patada en el pecho y fuera”
- La muerte de Wafaa fue una salvajada cometida por este señor solo porque se negó a sus pretensiones
- Mazón, a punto de cumplir dos años para tener el sueldo de expresident
- Un rayo alcanza a una mujer y a su hija tras refugiarse bajo los árboles de la Marina de València
- Otro Mundial contra el Valencia CF