De la tragedia a la reconstrucció: l’esperança després de la dana

Des del 29 d’octubre passat, davant l’enorme tragedia que va colpejar desenes de poblacions a la Comunitat Valenciana i resta de l’Estat, el Col·legi de Treball Social de València (Cotsv) va desenvolupar una resposta sense precedents en la seua història de 40 anys de professió. Més de 440 de les nostres professionals van ser mobilitzades per ajudar les poblacions més afectades per la dana: Catarroja, Alfafar, Benetusser, Paiporta, Massanassa, Aldaia, Algemesí, Sedaví i Albal. El TS havia estat en la pantanada de tous, l’incendi de Campanar i l’erupció del volcà de La Palma, però mai no s’havia enfrontat a una desfeta tan inconmensurable como la barrancada resultat del diluvi del 29-O. Espenats per la necessitat urgent de suport als Equips de Serveis Socials Municipals arruinats per la catàstrofe, i les imperioses necessitats d’una població en estat de xoc, i amb una greu situació de perill primer i vulnerabilitat després, vàrem articular un suport constant de professionals del Treball Social. A la crida feta pel Col·legi de València i el Consejo Estatal del Trabajo Social i el seu Grupo Estatal de Intervención en Emergencias Sociales, Geies, es van unir els Col·legis de Castelló i Alacant, així com Aragó, Madrid, Catalunya, Balears I Múrcia. En total més de 900 treballadores socials estigueren alertades per atendre les demandes dels municipis afectats.

L’elit de les Treballadores Socials d’Emergències

Davant la tragèdia, les Treballadores Socials han fet un treball de porta per porta perquè les persones que han vist el seu món enfonsar-se puguin refer-se amb dignitat. Gran part de les TS implicades són especialistes en emergències socials altament qualificades, són l’elit de les Treballadores Socials d’Emergències.

Sota el nostre parer totes les catàstrofes, conflictes o emergències tenen un cognom comú: social. I és que, més enllà de les pèrdues materials i de les ferides visibles, hi ha les profundes seqüeles que afecten la vida de les persones afectades i del seu entorn. Xarxes de suport devastades, estructures familiars destruïdes i plans de vida arruïnats. Tot això genera un rastre de vulnerabilitat i necessitat que exigeix una intervenció personalitzada, organitzada i, no menys important, sostinguda en el temps. públic, polític i mediàtic s’acaba diluint, reconstruir una vida des dels fonaments és un procés llarg. dignitat, el benestar i la recuperació dels qui, d’un dia per l’altre, han vist el seu món enfonsar-se, ho adquireix un actor clau: les treballadores socials. A hores d’ara en la zona afectada cada població evoluciona a un ritme però totes transiten entre allò que representa la cobertura de les necessitats bàsiques, la protecció a la població vulnerable, el suport a les persones en perill de patir greu exclusió social cap a allò que se considera la reconstrucció social de la xarxa familiar, veïnal i comunitària de les localitats damnificades.

El Treball Social, en general, i l’especialitat en Emergències, en particular, es converteixen en una peça fonamental per sostenir les persones i ajudar a reconstruir comunitats trencades després d’una tragèdia. El seu paper no només és ajudar els altres; també sostenen el teixit social i garanteixen que ningú no quede arrere.

Capacitades en Emergències

El primer gran desafiament ha estat donar suport en aquest pla a les companyes de la zona i oferir-los assessorament específic en l’emergència perquè, tot i saber el que havien de fer, calia ordenar prioritats. El segon desafiament estava sobre el terreny; la realitat és complexa perquè durant les nostres intervencions no només escoltem històries de desesperança, també som testimonis de la increïble capacitat d’adaptació i resistència de les persones supervivents.

El treball social ajuda a reconstruir una vida des de la base

En situacions d’emergències, l’actuació de les treballadores socials transita per diferents etapes.

En primer lloc, fem una anàlisi de cada població. Amb l’assessorament de treballadores socials experimentades en situacions d’emergència i coordinats pels Centres de Serveis Socials de cada municipi, calia pentinar les zones zonificades, bloc per bloc, porta per porta, per detectar les persones que estaven en una situació de vulnerabilitat: dependents i a soles, víctimes de violència de gènere, amb discapacitat o aïllades als seus domicilis amb ascensors inutilitzats, sense l’ajuda a domicili per cobrir les necessitats, etc.».

Tot seguit, aconseguir la contenció psicosocial ha estat el repte major assumit per les treballadores socials en l’atenció a les persones afectades. Es població vulnerable en un escenari d’esfondrament absolut que implica un element de contenció emocional , en primera instància, que toca treballar. I, a partir d’aquí, coordinar i mobilitzar recursos perquè hi pugui haver una atenció psicològica més localitzada o específica si fora el cas.

El Treball Social que cal fer ara: la reconstrucció social i comunitaria

Aquest immens impacte social s’enfronta a un procés de recuperació llarg i complexe, que exigirà un acompanyament social en el temps, així com una inversió constant en recursos per cobrir les necessitats bàsiques i atendre les seqüeles psicològiques.

Així doncs, el nostre parer és que calen mitjans per la ciutadania, mitjans que sol·licitem a les autoritats responsables de manera immediata. No cal dissenyar cap dispositiu específic, sols caldrà enfortir amb dotacions i suport als equips d’atenció primària básica contractant Treballadores Socials d’Atenció a la Urgencia Social, amb una estabilitat al menys d’un any durant el 2025. 

Un enfortiment dels equips perquè facin una feina d’acompanyament i d’enfortiment les persones davant d’aquesta desfeta. Així ho requereix l’abast d’aquest desastre».

El Col·legi Oficial de Treball Social s’ofereix i estén la sua mà per tal de col·Laborar estretament amb els ajuntaments afectats i l’administració autonòmica en el procesos de reconstrucció social que eviten que estes poblacions esdevinguen un nou cas de crisi després de la tragedia , un nou efecte Katrina que per damunt de tot hem d’evitar.