Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

Inspector docent jubilat

Lala Chus no és Bridget Jones

Lala Chus i David Broncano

Lala Chus i David Broncano / E.P.

Anuncien que presentarà amb David Broncano les campanades de TVE de cap d'any i rep nombrosos atacs per ser massa grossa. De qui parle? Ho han endevinat. De Laura Yustres Vélez, també coneguda com Lala Chus. “Sabeu què tinc també gros? Tinc el ‘papo’ molt gros, per on m'he passat totes les crítiques", ha contestat la còmica. Aquells que la critiquen pel seu físic tenen el cervell colonitzat pel culte a la bellesa, eixa mena de tirania que imposa la cultura del cos perfecte. Uns cànons estètics que en cap cas justifiquen repudiar el cos que no encaixa amb el poder tirànic de la moda. Tot i que el problema no és no encaixar, sinó jutjar el cos d’algú sense haver-t'ho demanat.

Jo no sé si burlar-se del físic de Lala Chus és violència estètica, masclisme, grassofòbia, misogínia, o tot plegat. Però sé que mereix una profunda reflexió que tants ciutadans es creguen amb el dret d’alçar el dit acusador per dir-los a altres com han de ser els seus cossos, què han de corregir del seu físic, si han de reduir calories o quina roba s’han de posar. Una societat que promociona valors contradictoris, que fa burla si no redueixes malucs i que anima a modificar qualsevol aspecte físic mitjançant la cirurgia estètica correctora. Una societat que destaca com un greu error de la natura allò que no s’ajusta als cànons que imposen les ‘celebrities’ del moment.

El món està ple de Bridgets Jones, persones que engreixen quilos de més, obsessionades pel seu aspecte i sotmeses a dràstiques dietes d’aprimament. No és el cas de Lala Chus que, com tantes altres dones (i homes també) no té complexos i s’accepta tal com és. Ningú no és per a donar faltes o bones aprovant o censurant el cos d’un altre. Criticar la grossària d’una dona —dona, sí, perquè no conec cap crítica als homes pel seu físic a l’àmbit televisiu— és propi de qui posa a treballar les axil·les i no les neurones. A mamar tots aquells que ens volen fer creure que les lletges i els lletjos no podem eixir al carrer sense avergonyir-nos!

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents