«Overbooking» reaccionari

A pocs dies d’acabar l’any pense en el futur que ens depara 2025 i em declare oficialment pessimista. Que ningú no interprete les meues paraules com un desig de tirar aigua al vi de l’optimisme que generen els últims dies de l’any plens de bons desitjos, tan improbables com una primitiva de sis més complementari. En temps tan complicats com els que vivim en què els esdeveniments es precipiten i els canvis més inesperats irrompen en les nostres vides, desitge a les meues lectores i lectors que la sort no els gire l’esquena, i les expectatives que s’han creat no els facen quedar com a caganers de pessebre. A un mes de la presa de possessió de Donald Trump i el seu gabinet de mega-multimilionaris, li cedisc la paraula a Schopenhauer, pare del pessimisme contemporani, que ens convida a mirar el futur com a pessimistes teòrics que treballen per canviar la situació, i a viure com a optimistes pràctics que no s’autoenganyen tancant els ulls a la realitat.

En l’equip reaccionari de Trump hi ha «overbooking». Destaca Elon Musk, l’home més ric del món amb una fortuna que supera el PIB de Dinamarca, partidari de privatitzar-ho tot (fins i tot l’Exèrcit). És tal la falta d’escrúpols del propietari de Tesla (i de tantes coses més, com la xarxa social X i l’empresa de turisme intergalàctic SpaceX), que pretén eliminar la norma que obliga a informar dels accidents dels seus cotxes robotitzats sense conducció humana. Un altre espècimen trumpista és Tom Homan, encarregat de la política de deportació; tristament cèlebre durant el primer mandat de Trump quan va separar famílies que demanaven asil a la frontera, amb imatges de xiquets en gàbies que van commoure el món. Amb aquesta breu ressenya podem albirar, qual retrat de Dorian Gray, el demà que ens espera. Ja sé que el futur no està escrit, però res no invita a l’optimisme. Ah!, i si vostè creu que l’onada ultra no ens arribarà, mire què li passà al Titànic: pensaven que un colp no li faria efecte i va acabar al fons de la mar.