Míster X

Cap millor demoscòpia que la de l’entorn. Són dies d’ajuntar-se amb coneguts que no veus sovint i contar-se aquelles coses importants, perquè la resta ja les saps pel mòbil. Prestem ara més atenció al llenguatge corporal i mirem als ulls, just el que no fem quan gastem el ditet. Si tornem a l’estudi sociològic cassola descobrirem que només entre un 10 i 15% dels asseguts a taula són actius digitals i que del rebombori de les xarxes estan pendents els menors. L’excessiva sobrevaloració del tema és evident. 

Mentre algunes amistats emigren de la companyia de Trump/Musk, recorde que fa una desena d’anys, un savi periodista va dir que Twitter era com una barra de bar de borratxos. Una frase que he usurpat diverses vegades i en situacions tant pedagògiques com professionals. Com després del dia de la salut (22 de desembre) ve el de les promeses (Cap d’Any) segur que algunes plantegen estar menys pendents de les ximpleries de les xarxes i dedicar eixe temps -una mitja de prop de dues hores al dia, segons els últims estudis-, per fer-ne alguna cosa més de profit. De fet, s’està posant de moda l’aturada radical amb l’adquisició d’aquells primigenis mòbils que només admetien les telefonades i els SMS. Conec dos casos recents que han fet el pas. Ara usen més la llengua que el dit per gaudir de la conversa i de les quedades, i han pres l’encant de conduir sense prestar atenció al GPS, simplement mirant els senyals, les indicacions urbanes i en cas de necessitat la pertinent pregunta al paisà, que a més sol anar acompanyada de resposta enciclopèdica. Un d’ells diu que socialitzat més en els darrers dos mesos que en els tres que portava com a community manager en una coneguda empresa de logística, que ves per on també és de capital nord-americà, i ara nou conseller àulic de Trump.