Governar a cop de foto

Ens han acostumat a que els i les nostres representats donen a conèixer les seues propostes a cop de foto i nosaltres ens fartem d’aplaudir en senyal de viva aprovació. 

Tan se val el projecte o la dotació de millora, el que realment els interessa als polítics de hui és la foto, ben bonica, ben enquadrada, donar la notícia del propòsit i després sols resta treure-la al mercat i a lluir-se.

Vivim en la societat on la desinformació i el poder van agafats de la mà i és per això que solem caure fàcilment en l’engany fotogràfic, perquè una vegada feta la instantània, publicada i passejada, va passant el temps i sols ha quedat aquell “retrato” i el titular, la proposta romandrà al calaix o tardarà anys i panys en executar-se.

Al meu poble, Torrent gran ciutat, en sabem unes quantes d’eixes raons. La típica frase de “capità moro”, “això ho faré jo” fent un somriure mentre el flash de la càmera immortalitza el moment.. Anuncis i projectes mai executats però avançats i retratats per al diari, la revista o el Butlletí municipal, forma part del procedir polític torrentí, quan sabem de bona mà, que amb aquest procedir, es frivolitza el vertader treball del polític i la finalitat per al qual va estar triat. 

Malauradament, a aquesta ciutat gran, s’ha perdut l’oremus des de fa massa temps en la majoria dels casos i s’ha fet ordinari l’afició de fer-se fotos sense parar, encara que no vinga al cas. De fet, la nostra alcaldessa, s’ha prestat fàcilment al joc que li han proposat els seus assessors d’imatge i fa servir aquesta tècnica per a governar.

Foto als comerços, foto al camp de futbol, foto amb els damnificats, foto amb les noves infraestructures projectades, foto amb este amb l’altra, foto, foto, foto i més foto.

Però si ens posem a escorcollar trobem que al camp de futbol no s’ha canviat res encara de tot allò que es va anunciar fa més d’un any amb bombo, plateret i amb la foto pertinent. 

Foto amb els comerços del poble per a donar-los suport i suposadament potenciar la seua activitat però les targetes que faciliten les compres no han estat a punt ni per a Nadal.  

Foto a mode de la pel·lícula “ Lo que el viento se llevo” , simulant a Escarlata O’Hara 2.0, per a reivindicar justícia a la Confederació, quan realment qui s’ha de sotmetre a la reflexió moral i ètica és el senyor Mazón i tot el seu seguici, sense deixar de banda ella mateix, per la descoordinació i desorganització del fet.

En resum, fotos i promeses que queden plasmades als diaris, xarxes i butlletins informatius, però que es queden en això: amb l’estampa buida d’execució, de resolució i de benefici per aquelles persones que tant ansiosament ho esperem. Aquesta mena de fer política no és més que una imatge publicada, però mai complida.