La santa inquisició contra Lalachus

Fa anys els televidents, en arribar la data de la retransmissió de les campanades de cap d’any feien travesses sobre quin seria el darrer anunci de l’any que moria i el primer del que iniciava el nou. Normalment guanyava una marca de refrescos coneguda mundialment, el seu pressupost publicitari ho facilitava. Aquest any les travesses eren al voltant de dues cadenes televisives, Televisió Espanyola versus Antena 3. Lalachu i Broncano contra Pedroche i Chicote. La frescor dels temps moderns dels presentadors de la televisió pública front a, com cada any, la incògnita de com anirà vestida, o desvestida, la presentadora de Antena 3..

Al sendemà tots corrent, molts encara amb el cap emboirat pels excessos fets acomiadant l’any, buscaven com bojos l’índex d’audiència de les dues cadenes en litigi. Uns índexs en els que alguna gent creu igual que els catòlics creuen que un colom es Déu, diuen que la Fe mou muntanyes, a uns els fa creure en un Déu invisible i a altres en un índex que tampoc gairebé ningú mai ha vist. El cas és que aquest misteriós index d’audiència va dictaminar que la alegria de viure de Lalachu va destronar a Pedroche i el seu vestit amb perles de «llet materna». I això va caure molt mal en certs ambients, especialment entre els que des de sempre s’han apropiat de la defensa de la ‘seua’ moral i bones costums. Tota aquesta immensa colla d’inquisidors van esmolar les armes del despreci, la mentida i la prepotència per, des de tots els amagatalls de la intransigència, atacar aquella parella de còmics que s’havien atrevit a mostrar al país una Espanya diferent de la terra encarcarada que des dels refugis de la ultradreta s’entesten en imposar-nos.

Els enyorants del franquisme, des de VOX demanen explicacions en seu parlamentaria al Director de TVE, organitzacions amb vestigis de Santa Inquisició com Hazte Oir i Abogados Cristianos sol-liciten que tot el pes del Codi Penal caiga sobre Lalachus, il-lustres antics pensadors com Fernando Savater, reconvertit a la vellea en martell d’heretges no amaguen la seua gordofobia citant a la col·laboradora de La Revuelta com «la gorda esa».

I aquest toc de cornetí contra aquesta dona ha estat motivat per l’exhibició la nit de cap d’any d’una estampeta on es veia una vaqueta simulant un cromo del «cor de Jesús». Eixa va ser l’excusa per tocar a «sometent», però en realitat el motiu de l’inquisitorial atac fou que a la part més retrògrada de la societat espanyola aquella nit se’ls van ennuegar els grans de raïm en veure un cos allunyat del que dictaminen els canons de bellesa ‘ad usum’, el record als ‘olivareros’ de Miguel Hernández i escoltar que a Espanya hi han més llengües, i no sols el castellà. Trist el país on encara alguns poden anar a presó per la intransigència del fanatisme.

Malgrat que l’article 16.3 de la Constitució defineix Espanya com un Estat «aconfessional» l’església catòlica manté una serie de privilegis com estar exempta de l’IBI i rebre una part de l’impost sobre la renda. Però, a més a més, l’article 525 del C P. condemna fer escarni de les creences religioses. Aquest article deu ser derogat per ser un atac a la llibertat d’expressió.