Si uns tenen ONU, el sionisme vol tindre’n DOS

Allà pel 1946, l’any següent a la fundació de l’ONU, algú va tindre la maliciosa ocurrència d’escriure en una pancarta airejada a la plaça d’Orient de Madrid aquesta consigna: “si ells tenen UNO (ONU en anglés), nosaltres en tenim DOS”. Un joc de paraules i una el·lipsi testicular aprofitada fa poc per Abascal que va postil·lar-la amb la contundència sexista insinuada: (DOS...) “i ben posats”, en atacar les crítiques rebudes per part de l’organització intergovernamental a les lleis dites de la concòrdia, legitimadores dels crims del franquisme.

El lema genital en qüestió es feu viral, malgrat les limitacions mediàtiques de l’època, com a mostra del sempitern masclisme Made in Spain. Alguna mà inspirada en Queipo de Llano i en el catecisme falangista ho feu possible. Es tractava amb aquell eslògan de rebutjar la condemna que l’ONU havia dictat contra el règim de Franco –afí als de Hitler i Mussolini–, que instava el món a retirar-ne les delegacions diplomàtiques i n’hi impedia l’entrada. Qualsevol paral·lelisme amb l’ONU actual davant el genocidi palestí és ciència-ficció!

Aquesta poca-solta vomitada pels ideòlegs franquistes resulta útil per a redescobrir també de quin peu calça el govern israelià, que respon amb total menyspreu als tímids retrets de la comunitat internacional pel genocidi perpetrat a Palestina. I en especial, al paperot decebedor de comparsa de l’ONU, desacreditada a bastament per la seua falta de contundència i per la nul·la efectivitat de les resolucions emeses.

Els tentacles del lobby sionista tenen un poder inusitat i s’infiltren pertot arreu. Es realimenten als EUA, on mouen els fils dels congressistes demòcrates i republicans –comprats per les donacions milionàries a les seues campanyes electorals. Per això, mai no mossegaran la mà de l’amo. Qui paga, mana! I com a gossets obedients mai no lladraran a aquesta màfia apocalíptica. A tot estirar, alguns picaran de peus si el guió els ho exigeix. Conformisme vacu i complicitat hipòcrita!

La inutilitat de l’ONU davant d’estats terroristes com el d’Israel queda retratada. És inadmissible que els 5 membres permanents de l’eufemístic Consell de Seguretat (?): França, els EUA, G. Bretanya, Rússia i la Xina tinguen dret de veto –és com posar els llops a cuidar el ramat! I resulta intolerable la doble vara de mesurar. Amb Ucraïna: suport militar, polític i financer total, amb contundents sancions a Rússia. Amb Palestina: l’agressor és premiat, la víctima criminalitzada i el bloqueig contra el genocidi ni està ni se l’espera. Tenim una mala peça al teler!

No es tracta sols de dobles morals, sinó dels interessos de les potències neoliberals, que no tenen escrúpols a fi de preservar a mata-degolla –si cal– el control geoestratègic. Els EUA i la UE formen part del problema perquè estan emprant l’Estat d’Israel com el seu sentinella en l’Orient Mitjà i li permeten qualsevol atrocitat per controlar un golós pati del darrere, bombardejar instal·lacions de l’ONU o declarar persona non grata el seu secretari general, A. Guterres. Per això, Netanyahu no té límits i pot fer una impune actualització d’aquell bròfec estirabot franquista tot dient que “si uns tenen ONU, el sionisme vol tindre’n DOS...”. Ja n’hi ha prou: alcem la veu pel poble palestí!