Opinión | Veus

Del Ventorro a la Cotonera

El Ventorro: el otro escenario de la jornada fatídica

F. Bustamante / M. Á. Montesinos

De dinarots i restaurants, el Partit Popular sempre ha estat un expert. A ningú se li obliden les factures impagades en calaixos que exconsellers com Gerardo Camps va deixar a deure en restaurants i que el govern del Botànic va haver de pagar en entrar al govern; o les desfilades de càrrecs, la majoria posteriorment imputats, en dinars en hotels com ara Zapana, o a l’entrada de banquets com en la boda de la filla d’Aznar; i com oblidar aquell dinar-míting a Cullera, en què l’expresident de la Diputació, Alfonso Rus, animava a celebrar la victòria electoral amb «champagne y mujeres». I és que les reunions del PP i els seus vicis culinaris mai ens han eixit debades.

Amb tot això, no cal dir que el dinar que més car ens ha eixit als valencians, sense cap dubte, és el del 29 d’octubre al Ventorro. La factura del rebut del Molt Honorable, que sols coneix ell i qui estaven allà, és un secret que es resoldrà en seu judicial. Però la factura pública és ben coneguda per tothom: 224 morts, 3 desapareguts i milers de persones afectades. Un dinar que evidencia la desídia més absoluta d’un president allunyat de la ciutadania fins i tot en els moments més difícils, però també el menyspreu a les institucions democràtiques que veuen com el seu màxim representant es va amagar just en el moment en què més necessitàvem que es fera càrrec de l’emergència.

Diuen alguns pels passadissos que aquell dia al CECOPI l’absència del president es palpava a l’ambient, que ningú estava al comandament i que la tensió no ajudava, encara que de tot això ningú ha retut comptes a hores d’ara. El president del Consell ha donat mil i una versions, i altres, com el president de la Diputació, Vicent Mompó, sols recorda haver avisat la seua família del que estava passant, però ha oblidat tota la resta, des de les telefonades esborrades del seu mòbil fins a les converses que es van donar al si de l’òrgan d’emergències més important a què mai assistirà. L’amnèsia de Mompó, que va començar en un programa de televisió davall la mirada atònica i enrabiada de les persones afectades, i la seua defensa a ultrança de Mazón com a fidel escuder, ha augmentat amb el temps, fins al punt d’acusar fa pocs dies la televisió pública valenciana d’afavorir un «linxament» al seu president. Mentrestant, el Partit Popular de la Diputació evita la creació d’una comissió d’investigació a proposta de Compromís, i posa pals a les rodes per a aclarir els fets del 29 d’octubre, comissió que es votarà finalment en el ple de gener.

Han passat 77 dies i de l’omertà de les primeres setmanes, el PP valencià ha passat a exhibir aplaudiments i somriures al president més letal de la història del nostre País. Divendres passat, Mazón i Mompó, com no podia ser d’una altra manera, organitzaven un dinar a la Cotonera de la Ribera al més pur estil Alfonso Rus, esta vegada amb càrrecs municipals. Enfront del silenci i els oblits del 29 d’octubre, aplaudiments i molts crits d’ànim que no hem entés ningú, menys els que vivim cada dia als pobles afectats per la DANA; passar pàgina de la catàstrofe com més prompte millor i que no es parle de nosaltres, i per suposat sense escoltar la ciutadania. I la foto de família que no falte perquè quede ben clar qui està (i qui no) amb els presidents. Els temps foscos del PP tornen i ho fan de nou amb un bon dinar, amb l’estil més pur de Zaplana. La factura, com sempre, la pagarà la ciutadania.

Tracking Pixel Contents