Opinión

Rovellet, el dandi de la pilota

Admirem a molts artistes, escriptors, pintors o estreles de rock; però hi ha alguns que a més de ser artistes, van fer càtedra dins del trinquet. Això no és fàcil perquè és necessari que a la seua excel·lència vagen unides unes qualitats humanes com les de Antoni Reig Ventura

Antoni Reig Ventura, Rovellet, en un retrat recent en el trinquet de Pelayo

Antoni Reig Ventura, Rovellet, en un retrat recent en el trinquet de Pelayo / Eduardo Ripoll

Si es nota que vaig ben vestit, ja no soc elegant, pensava Brummel. Si es nota que va ben vestit, amb sabates de cantant de Nova Orleans, coll emmidonat, passador d'or, calcetins a joc amb el color de les sabates, camisa planxada, trage de canya i corbata clàssica, era Antoni Reig Ventura, Rovellet, el dandi de la pilota. No s'abillava amb una espècie d'elegància antiquada, era clàssica i autèntica, com un famós personatge d'un llibre de F. Scott Fitzgerald, amb pulcritud fins i tot en els rigors de l'estiu mediterrani. Encara que, quan quedava amb el gran Paco Cabanes El Genovés, li xafava les sabates i li desfeia el monyo i ràpidament Rovell se'l tornara a fer amb la pinta que sempre portava en la butxaca.

Amb el seu caminar pontifici, faraònic, braceja amb un dandinisme anglés, amb una part de lord també, sempre baix la beatitud adquirida gràcies a la fe que li professaven els seus admiradors.

Als seus noranta-dos, era tendre com el vol de la puput, suau però molt lúcid. Tenia una elegància pròpia d'un galant de Hollywood com Cary Grant i un estil que arredonia amb eixos abrics forts, càlids i airosos de caixmir com també feia Manolete, al qual va admirar després veure’l torejar en la plaça de bous de València.

La mà de Rovellet i una pilota de vaqueta, dins del trinquet de Pelayo

La mà de Rovellet i una pilota de vaqueta, dins del trinquet de Pelayo / Eduardo Ripoll

Un gran conversador

En qualsevol conversa atenuava la importància del seu pas pels trinquets, llevant-se de damunt qualsevol gota de vanitat. Ell, per si sol, valia la seua paraula. Si havia quedat amb tu a una hora en un lloc concret, no fallava. No feia falta cridar-li per a recordar-li la quedada perquè les paraules, abans, valien catedrals. Per això, va confirmar l'axioma més que cap altre pilotari de que per a jugar a pilota cal ser, sobretot, un cavaller. Només per a fumar era anticonvencional, com bohemi, perquè recorria eixe estat de via lliure per a encendre's el cigarret dins del trinquet quan ja estava prohibit fumar.

Rovellet va ser un gran conversador. Li encantava parlar amb els amics i amb els aficionats que el paraven en els trinquets. S'expressava amb una passió i alegria a l'altura dels grans figures i una precisió i bellesa a l'altura dels acadèmics. Xarrar amb ell era una sensació d'estar detingut, no sols al trinquet sinó en el temps

Tenia un riure sagaç, eixe que tenen els que saben moltes coses de la vida per la mateixa intuïció. Parlava amb gust i senzillesa, sense eixa grandesa d’Olimp malgrat estar a l'altura d'ell en el sostre de Pelayo.

Precisament, rejovenia cada vegada que entrava a la catedral de la pilota. Per a ell, asseure's a veure pilota allí era tancar els ulls, deixar-se portar i creure que tornava tindre vint o trenta anys per a vestir-se de blanc i conquistar, de nou, els trinquets. Allí sentia que estava en el centre de la seua vida, que l’havia recuperada per uns instants i disposava de la força suficient per a jugar.

La mirada nostàlgica dins del trinquet de Pelayo

La mirada nostàlgica dins del trinquet de Pelayo / Eduardo Ripoll

Fill de Pelayo

Malgrat la seua avançada edat, quan el miraves a la cara no et trobaves amb una mirada cansada ni amb un gest enfastidit, sinó que en els seus ulls, tan plens d'amor per la pilota valenciana, veies la seua ànima. Perquè Rovellet mai va deixar de ser jove i, sobretot, quan entrava a Pelayo és quan més anys es llevava de damunt. Sempre se sentia jugador, un pilotari en cada porus de la seua pell.

Per a cada instant de la vida real, ja siga al carrer, en la lluita per la supervivència, en els trinquets, en la família o en els amics, Rovellet és un exemple. Va ser feliç malgrat tot i tots, amb una existència humana única. Ara, el mestre ja ha transcendit l’Olimpi de la pilota i és més immortal que mai.

Tracking Pixel Contents