Opinión | Veus
Laboratoris locals per a garantir l’accés a l’habitatge
En un context marcat per la crisi de l’habitatge, el territori valencià es troba davant un repte crucial: assegurar que totes les persones tinguen accés a un habitatge digne. Malgrat les promeses institucionals, les desigualtats creixents i l’especulació immobiliària han elevat el cost del lloguer i han deixat milers de famílies fora del mercat. El moment exigeix solucions valentes, innovadores i centrades en les necessitats reals de la ciutadania.
Les xifres parlen per si soles. Segons dades oficials, el nombre de famílies que sol·liciten habitatge social a la Generalitat Valenciana s’ha disparat en els darrers dos anys, passant de 13.256 el gener de 2023 a 55.070 el juny de 2024, segons recollia un article de Mónica Ros a estes mateixes pàgines. Aquesta demanda s’ha concentrat especialment en les zones metropolitanes de València, Alacant i Castelló, però també s’ha estés a municipis més xicotets, mostrant la magnitud del problema.
La Comunitat Valenciana disposava de sòl per construir fins a 47.000 habitatges de promoció pública ja el 2021. Malgrat açò, el parc públic actual només cobreix l’1,6% del total d’habitatges, molt lluny del 16,8% dels països com França. Mentrestant, el preu del lloguer continua augmentant: a València capital, ha crescut un 10,3% en l’últim any, i en tota la Comunitat, l’increment acumulat dels últims cinc anys és del 59%. Aquesta dinàmica posa en risc no sols les famílies amb menys recursos, sinó també aquelles que fins ara havien aconseguit mantenir certa estabilitat.
La baixada de tipus d’interés ha despertat una nova bombolla de vendes entre aquelles persones que poden aportar una entrada aproximada al 10% del preu final amb impost, bé siga per estalvis propis o per préstec familiar, facilitant el banc el 90% restant, fins i tot amb aval públic de Generalitat o de l’ICO. Qui no té estalvis ni família que faciliten eixa entrada, queda exclòs de l’accés a l’habitatge protegit en compra. Certament, les hipoteques a trenta anys faciliten que la lletra mensual siga pròxima a un lloguer, però aportar un mínim de 20.000 a 30.000 euros és una condició impossible per a la majoria de joves, sense ajuda.
Davant la inacció del govern autonòmic liderat per Mazón, els municipis tenen l’oportunitat de convertir-se en laboratoris locals d’innovació en polítiques d’habitatge. Aquestes iniciatives poden incloure des de la construcció d’habitatges de promoció pública fins a la rehabilitació del parc existent, amb ajudes i beneficis fiscals. A més, la regulació del mercat de lloguer, adaptada a la realitat local, és clau per posar fre a les pràctiques especulatives que expulsen veïnes i veïns dels seus barris o pobles.
Un dels avantatges dels projectes locals és que poden eliminar el marge de benefici empresarial, que sovint suposa entre un 15% i un 20% del cost de construcció. Redirigir aquests recursos permet reduir significativament el preu final del lloguer, fent-lo accessible per a les famílies més vulnerables. Així mateix, el manteniment d’aquests habitatges sota règim de lloguer assequible garanteix solucions sostenibles a llarg termini. L’Estat ha d’aportar els recursos per a la construcció dels habitatges públics. Un Pla Edificant d’Habitatge Públic.
La rehabilitació del parc d’habitatges existent és una altra estratègia fonamental. Molts edificis pateixen de greus deficiències estructurals o energètiques que dificulten el seu ús. Invertir en la seua rehabilitació no sols amplia l’oferta d’habitatges assequibles, sinó que també contribueix a la regeneració urbana i a la lluita contra el canvi climàtic.
Aquest esforç requereix una col·laboració activa entre ajuntaments, entitats socials i el sector privat. Els governs locals tenen un paper clau com a impulsors d’aquestes aliances, dissenyant polítiques que posen en el centre les persones, i no els interessos especulatius.
La crisi de l’habitatge és també una oportunitat per repensar el model econòmic i social. Els municipis poden liderar aquest canvi amb solucions innovadores que asseguren el dret a un habitatge digne per a tothom. L’any 2025 pot ser l’inici d’una nova etapa, marcada per la justícia social i la igualtat d’oportunitats. No es tracta només de construir habitatges, sinó de construir futurs. I això comença, sens dubte, en els laboratoris locals de cada municipi. Els governs progressistes tenim una gran oportunitat per liderar el canvi de paradigma.
- Directo: '¡No te asomes!': Los gritos de la policía para poner a salvo a los vecinos cercanos al incendio
- Pavoroso incendio en un bingo en el centro de València
- Los fichajes de Mazón para la dana sitúan a la Generalitat como única responsable de las decisiones del día D
- Así es el nuevo concursante de Pasapalabra: de actuar con Clint Eastwood a pelear por el bote
- Nuevo concursante por sorpresa en Pasapalabra: Llega, da la campanada y cuenta en qué se gastará el dinero del bote
- Así es María, la nueva concursante de Pasapalabra que llega para sustituir a Rosa
- Detenida en el aeropuerto de Valencia con 6,3 kg de cocaína impregnada en su maleta
- Abandonan a tres cachorros en una caja tapada con un bloque de hormigón frente a la protectora de Xàtiva