Acabem també amb l’horta

La veritat és que el senyor Carlos Mazón, president de tots els valencians i les valencianes, no deixa ni per un instant d’atiar el foc de les sorpreses del que hauria de ser una gestió política conseqüent, discreta i amb una mica, si més no, de trellat o sentit comú. I ara no parlem de la responsabilitat directa en no haver avisat a temps a les persones que vam morir, 227, a causa del tsunami d’aigua i fang que el 29 d’octubre passat les va portar a una mort inesperada i injusta.

Este assumpte no és qualsevol cosa, la veritat, perquè després de les múltiples versions, les mentides i les intoxicacions que ha vessat sobre la seua desaparició del centre d’emergències el 29 d’octubre del 2024, la nostra capacitat de creure en les seues paraules ha minvat considerablement.

Una cosa mai no hem de negar-li: l’agosarament, marca de la casa, a pesar de tots els pesars i sense valorar l’entorn i el moment i l’oportunitat de fer i desfer. La capacitat per a sorprendre un dia si i un altre també amb les seues declaracions és clamorosa. Diu el que ha de dir i no es talla gens ni mica. És un home sense complexos ni remordiments. S’haurà inspirat en el mateix Donald Trump? 

La qüestió es que ara el Consell del president, en temps de reconstrucció per la dana, segons informa l’editorial de Levante-EMV, ha decidit modificar la llei de l’horta del Botànic que, sense entrar en més disquisicions, pot comportar en la pràctica, «obrir de nou la porta de par en par als camps de golf (instal·lacions esportives singulars) en ple debat sobre la viabilitat d’un model de negoci basat en complexos fagocitaris dels escassos recursos hídrics a causa d’un innegable canvi climàtic que acaba de devastar València amb vides humanes i materials difícils de superar». El títol també és força significatiu: «Vells models (de nou) en temps de dana?»

És a dir, parlant clar, tornem de nou al taulell i les especulacions urbanístiques de sinistres èpoques passades i entropessem una volta més amb la mateixa pedra de sempre, la dels «pelotazos». La imaginació, sens dubte, no és el seu fort. I de nou la cerimònia de la confusió: el Consell del president Mazón diu que la modificació s’ha fet per a canalitzar els barrancs del Poyo i la Saleta, permetre construir en zones degradades i evitar controls i informes vinculants. S’ha carregat també el Consell de l’Horta, per a evitar “duplicitats”, recorden esta paraula en boca del president? Segurament, l’aplicació de la llei del Botànic, a pesar de les bones intencions, tampoc no va ser perfecta. Però clar, ara la mateixa advocacia de la Generalitat, informa la periodista Laura Ballester, critica que no es justifica de cap de les maneres utilitzar la dana com a argument per a reformar la llei a través d’un decret. 

Haurem de creure al Consell del president Mazón? Recentment, parlava d’una altra de les seues innovadores propostes: el projecte de llei de costes perquè l’actual és conseqüència del «fanatisme ecològic» que ha perjudicat «la convivència, la propietat privada, els negocis històrics i el turisme». ¿Quedarà algun racó de la costa valenciana que no haja sigut objecte de la depredació urbanística? ¿Serà ara el moment, amb la justificació de la dana, de depredar també l’horta valenciana?

Ningú no pot entendre que en moments de reflexió sobre les iniciatives que cal posar en marxa per a afrontar el canvi climàtic i, sobretot, d’urgent reconstrucció dels pobles i els territoris afectats per la barrancada, el govern del president pose èmfasi a canviar el sentit d’una llei que l’única cosa que ha pretès, amb els seus defectes, és salvar la poca horta que ens queda. 

¿Serà, una vegada més, una cortina de fum, com diu l’editorial, en el context del conflicte i la polarització de responsabilitats per la tragèdia del 29 d’octubre? I si no és així, benvolguts lectors, m’agradaria saber quins interessos espuris n’hi ha al darrere d’estes urgències en modificar una llei per a afavorir de nou l’especulació urbanística. En fi. El temps dirà.