Els vint-i-set segons de ganivetades

Ser corresponsal a Washington ha passat a ser una ocupació d’alt risc. Hi ha més perill a la sala de premsa de la Casa Blanca que als carrers N. Monroe i W. Lanvale de Baltimore. Les baconades de Trump eclipsen qualsevol altre tema, com ara el judici a Hadar Matar, l’atacant a Salman Rushdie en Nova York el 12 d’agost de 2022, mentre participava en un esdeveniment literari.

El novel·lista de tres nacionalitats (estatunidenca, britànica i índia) va descriure el dimarts el moment en què l’atac li va deixar tort. «Va ser una punyalada en l’ull, intensament dolorosa, després cridava pel dolor», va recordar, afegint que va quedar en un «llac de sang». «Em van cridar molt l’atenció els seus ulls. Eren foscos i em van semblar molt feroços», va dir Rushdie del seu agressor, que està acusat d’apunyalar a Rushdie unes 10 vegades amb una fulla de 15 centímetres. Matar, un estatunidenc-libanés de 27 anys, va cridar «Palestina serà lliure» mentre era conduït al tribunal, el mateix dia que Trump insistia a comprar la Franja de Gaza per convertir-la en el millor complex hoteler de Pròxim Orient, prèvia expulsió dels dos milions de palestins.

Sempre recorde a Rushdie en el mític programa de ‘Bouillon de culture’ de France 2, quan Bernard Pivot el va ajuntar amb Umberto Eco el 1996. Aquella lliçó d’humanisme audiovisual de dos intel·lectuals té una actualitat global, com els llibres de tots dos, però a falta de bones peces sobre el judici a Rushdie al Tribunal del Comtat de Chautauqua, cal tornar a ‘Cuchillo. Meditaciones tras un intento de asesinato’, el seu darrer llibre, on descriu amb detall els vint-i-set segons de ganivetades brutals, i el que significa la supervivència, mai millor dit.