Valencià a l'escola

Des que el Partit Popular el 2023 va tornar a governar el País Valencià els valencians ens hem vist obligats a canviar la vella dita que diu que “quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”, substituït el mot Almansa per la paraula Sud, perquè des d'aleshores alguns dels polítics que estan fent malbé el País Valencià ens arriben del Sud, de terres alacantines. Fa uns anys ja vam tindre una onada meridional, representada per Zaplana, que va esquilmar econòmicament el País, i que, malgrat estar condemnat a deu anys de presó, continua passejant lliurement per les platges de Benidorm. Ara tenim al front de la Generalitat valenciana a qui fou el seu deixeble preferit i avantatjat, Carlos Mazón, Marquès de la Barrancada, que no ha arribat sol des de les terres del Sud, ha vingut a València acompanyat del seu amic José Antonio Rovira, antic company de pis en aquells anys en que Mazón era director de l'Institut Valencià de la Joventut, d'això fa ja uns quants anys. Una característica d'aquesta colla es la de viure del sou públic des que son joves fins que es jubilen. I a aquest Rovira, de nom José Antonio, com el fundador de la Falange, el seu amic “Marquès de la Barrancada” l'ha col·locat al front de la Conselleria d'Educació i altres afers en consonància, considerant-lo l'home idoni per assassinar, metafòricament, el valencià, el nostre català.

 A principis dels anys 70 del segle passat per tot el País aparegueren unes enganxines simulant una antiga pissarra escolar on es podia llegir la frase “valencià a l'escola”, vam omplir el País amb aquesta sencilla petició, volíem que les escoles impartiren l'ensenyament en valencià. En aquells moments a València tan sols havia un parell d'escoles privades, gestionades pels pares dels alumnes, on l'ensenyament es feia en la llengua del País. Des que anàvem enganxant pels carrers aquelles enganxines demanant el valencià a l'escola fins que les aules van obrir la porta a la llengua del País van passar uns anys. Va tindre que morir Franco i amb la seua mort arribar la democràcia i una Administració autonòmica, no la que havíem pensat ni la que volíem, i amb el PSOE al front de la Generalitat el valencià, per fi, va entrar a les aules, encara que per la porta petita i d'una manera que a alguns ens va semblar vergonyant, el valencià ha estat sempre la Ventafocs al món de l'ensenyament. I ara ha arribat Rovira per assestar-li al clatell el tir de gràcia.

Des del primer moment del seu nomenament Rovira es va mostrar tal com és, sense màscara, provocatiu, prepotent i, de vegades, amb un cert to de mala educació, demostrant que no li cal per res l'ajuda de Vox per intentar anorrear el valencià fent-lo desaparèixer de les aules. Aquests dies els pares i mares tenen que triar en quin idioma volen l'educació dels fills, en la llengua del País o en la què vol el Conseller, el castellà. Rovira sap que amb aquesta disposició que deixa en mans dels pares i mares la decisió de en quina llengua estudiaran els fills està fent-se trampes al solitari. La propera atzagaiada conselleril pot ser votar si tornem o no als àbacs per ensenyar matemàtiques.