Contra el valencià tot s’hi val

Amb un morro de Maria Santíssima el govern de Mazón ven la consulta de la llengua base com una virtut de la «Llei de llibertat educativa». Garanteix el dret a elegir llengua, diuen. Ja m’agradaria. Anar al Jutjat, notaria o registre i parlar en valencià sense tindre la impressió que la meua llengua no és ben rebuda; fer una demanda en valencià i que la jutgessa no dicte una providència en la que m’insta a traduir-la en castellà. I qui diu Jutjat, diu Guàrdia Civil i Policia Nacional. Si Mazón vol garantir els drets lingüístics que comence per exigir el requisit lingüístic en la funció pública, a fi de no situar els drets individuals dels funcionaris per sobre dels drets individuals dels ciutadans.

Si els ciutadans tenim el dret a usar el valencià oralment i per escrit (art.2 de la Llei d’Ús), això vol dir que la Generalitat té l’obligació d’assegurar el seu compliment. I si tinc eixe dret voldria exercir-lo allà on vaig (restaurants, supermercats, etc.), allà on no m’agrada anar (hospitals) i fins i tot allà on no solc anar (actes i celebracions litúrgiques). «S’atorgarà especial respecte i protecció a la recuperació del valencià», diu l’Estatut d’Autonomia. Tot just el contrari del que fa el Consell. Per citar només dos exemples: Quants diners destina al doblatge de pel·lícules? I a potenciar l’etiquetatge en valencià de productes comercials? Perquè hi ha coses que no arreglen les lleis ni els reglaments, sinó els pressupostos.

Som bilingües, diuen. Ja m’agradaria; ser un país bilingüe o, millor encara, multilingüe. Si som bilingües, siguem-ho tots. El contrari és l’actitud dels colons: que els valencianoparlants sapiguem les dues llengües perquè els monolingües puguen viure exclusivament en castellà. D’això va la «llibertat educativa». Llibertat només per a rebutjar el valencià. La consulta de la llengua base no promou el bilingüisme, sinó el monolingüisme, buscant equiparar el castellà amb el valencià només als pocs àmbits on aquest és encara la primera llengua.