De tornada

Després d’una setmana d’absència a aquesta columna per malaltia, torne amb forces renovades i amb el ferm compromís de continuar denunciant allò que veig cada dia i que no m’agrada.

Algunes amistats van trobar a faltar la columna i em van enviar missatges d’ànims quan van saber de la malaltia i als quals vull agrair de tot cor. Gràcies. El pitjor ha passat i ara només queda continuar en el camí de l’autocura i la vigilància de la salut, com a responsabilitat que tenim totes les persones per a no saturar el sistema públic de salut.

La veritat és que en estar a casa he tingut temps per a informar-me per diferents mitjans de les mamarratxades del govern valencià tres mesos i mig després de la barrancada començant pel 'Molt POC' Honorable Mazón amb tot el seguit de vicepresidències implicades en el tema de la barrancada del passat vint-i-nou d’octubre.

Senzillament, fa vergonya escoltar les diferents versions que s'han donat i com han intentat, com diria la meua senyora mare, “Llevar-se l’espart de l’ala”, buscant endossar-li tota la responsabilitat al govern de l’Estat.

Qui més i qui menys ha fet el més espantós ridícul des del minut zero cessant a dues conselleres, o mentre eludien responsabilitats dinant o fent ves a saber què a El Ventorro amb una periodista de qui no s’ha tornat a saber res més sobre l’oferta de treball que presumptament li va fer Mazón.

Amb els intents continuats per part del 'Molt POC' Honorable i de la seua vicepresidenta, una altra vividora de la política del PP, per responsabilitzar al govern central de tota la gestió de la catàstrofe, han aconseguit que l'única veu creïble en tot aquest embolic, siga la de Pilar Bernabé, la delegada del govern a la Comunitat Valenciana.

Una dona a qui no li va importar en cap moment ficar-se les botes d’aigua i baixar, literalment, al fang i estar amb el voluntariat, amb la gent afectada i l’UME. I de la qual Camarero va fer burla per un acte tan sensible com aquest, baixar al carrer, al fang i embrutar-se el que fera falta per estar amb la gent.

Les declaracions grandiloqüents de Feijóo com si fora el cap de l’executiu dient el que faria o deixaria de fer, sense tindre cap responsabilitat institucional, van fer riure i recordar aquella frase que “no va ser president del govern perquè no va voler” i que vista l’aritmètica parlamentària del moment, era més que evident que no ho va ser perquè ni sap escoltar, ni negociar, ni el seu equip va meréixer la confiança del Parlament.

Però el súmmum del ridícul i del masclisme de Feijoó va resultar quan fa només uns dies al Parlament li va etzibar a la vicepresidenta Yolanda Díaz amb el tema de la tributació o no del Salari Mínim Interprofessional (SMI) ple de ràbia que se li notava a la cara, sobretot a la mandíbula allò de “A Pablo Iglesias esta no se la habrían colado” fent gala del masclisme més ranci i més pudent. No ens deu estranyar perquè són fills i filles ideològics i biològics del feixisme franquista.

Però Feijoó deu anar amb compte perquè Mazón pot acabar sent la seua personal “barrancada” i escombrar-lo si ho fia tot a la seua defensa a capa i espasa. O a la defensa de la vicepresidenta Camarero, que segueix el mateix camí com a mentidera que el 'Molt POC' Honorable.

Afortunadament, la gent experta va donant la seua opinió sobre competències autonòmiques i estatals i estic plenament convençuda que la veritat acabarà veient la llum gràcies als esforços dels familiars dels assassinats per no haver donat l’alerta a l’hora que tocava, així com gràcies a la justícia.

Però el PP ha demostrat una vegada més que són de l’escola de la trampa, la mentida (Yak 42, 14M, hilillos en la mar pel Prestige i un llarg etc.) i el tot s’hi val per mantindre’s als càrrecs que creuen seus, però en realitat no ho són. I si acaben pactant els pressupostos amb la ultradreta, els pot resultar l’estocada final.

Ells i elles sabran quines són les ferramentes i les estratègies amb les quals juguen, però el poble ja els ha vist el plomell.