Acabem també amb el valencià

Amb el valencià i amb l’educació, caldria dir. Tots aquells que sabem per familiars o amics de la complexitat del món educatiu en la societat de les noves tecnologies i les xarxes socials, entre altres fenòmens sociològics, comprenem fil per randa la irresponsabilitat flagrant de la demagògica iniciativa de la lliure elecció de la llengua dels centres escolars que ha posat en marxa el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, un dels puntals de Carlos Mazón. 

S’ha introduït una nova toxina que l’única cosa que farà serà pertorbar la bona marxa de les escoles i perjudicar amb lletra grossa, cal dir-ho ben clar, al sector educatiu valencià. Si la pretensió de Carlos Mazón i el Partit Popular era acabar definitivament amb l’ensenyament del valencià a les escoles per a complaure els amics de Vox, no sé si hauria altres maneres no tan tronades com la que s’ha escollit. És a dir, en lloc de pau i tranquil·litat perquè els nostres fills i nets estudien i es formen en valors en un context més o menys harmònic, que tan bona falta fa ara per ara en què la ignorància, la polarització i la vulgaritat estan de moda; creem conflictes, tensionem, i atiem més el foc de l’enfrontament i les distraccions. 

I el cas és que n’estic segur que dins del mateix Partit Popular hi ha molt bona gent que tampoc no estarà d’acord amb este embolic, anem sumant, que una vegada més ha portat la gestió de Mazón. ¿Per què han de polaritzar també l’ús i l’ensenyament de la llengua? ¿Serà perquè no els importa un comí i la utilitzen com a arma llancívola contra els oponents polítics? Sempre la mateixa esgotadora història. És una estratègia política lícita? Serà lícita perquè el sistema ho permet i donarà resultats, no cal dir-ho, però és mesquina, sectària i manipuladora. 

Amb altres paraules, cadascú és lliure de votar o ser simpatitzant del partit que desitge, clar que sí, però, Déu nos en guard, la gestió política, del partit que siga, i per molta legitimitat democràtica que tinga, se suposa que ha d’anar dirigida a millorar el benestar de la societat i crear persones més lliures, formades amb valors democràtics i preparades per a la vida, sobretot en el cas de l’educació, i no fomentar conflictes i polaritzar, encara més, la vida pública. 

Irònicament, el senyor conseller d’Educació no ha de tindre ni punyetera idea de l’extrema complexitat administrativa, social i econòmica que comporta el bon funcionament dels centres escolars i el gran esforç que cal exigir a les direccions i els claustres de professors per aconseguir, si més no, una mica d’atenció i compromís per part dels alumnes. I no entrarem ara en disquisicions sobre la complexitat i les dificultats que comporta educar en un context de distraccions generalitzades, abduïts per les xarxes socials i tots els hàbits i les modes que una agressiva societat del consum els reclama. O en mancances que arrosseguen des de les mateixes llars, des de les mateixes famílies. Això no és qualsevol cosa, la veritat. 

Però clar, en la meua ingenuïtat pensava que la conselleria d’Educació havia de vetlar pel bon funcionament del sistema i donar suport i facilitar la tasca dels educadors i de tot el món implicat en un treball tan meritori ara per ara com és educar als xiquets. Ho lamente, estava equivocat. Esta nova dimensió que Carlos Mazón ha portat a la política valenciana, d’una frivolitat i una irresponsabilitat que espanta, portarà males conseqüències, cal reconéixer-ho. Resta ben clar que ell no pensa dimitir, a pesar del gran clamor popular, i l’estratègia del PP és mantindre’l perquè assumisca tot el desgast polític de la seua gestió. 

Més enllà del greu atemptat contra la pacífica convivència de pares i mares d’alumnes dels centres escolars, com informa puntualment este periòdic, esta iniciativa ha introduït una perillosa toxina, com deia, que l’única conseqüència que tindrà, a més d’acabar amb l’ensenyament del valencià en gran part del mapa educatiu, serà trastocar i fer encara més difícil la vida de les escoles per als claustres de professors, el consells escolars de centre i les associacions de pares i mares d’alumnes. Esta és la gestió del senyor Carlos Mazón, què li anem a fer.