Rovira i l'odi generat entre famílies

Fa una setmana, este diari publicava l’editorial ‘El valenciano es un legado y un valor de futuro’ en el que quedava palesa la postura de Levante-EMV davant la polèmica consulta educativa sobre la llengua plantejada per la Generalitat del govern de Carlos Mazón. Moltes persones em vau preguntar perquè l’editorial era en castellà si defensava l’ús del valencià i a totes vos vaig dir el mateix: potser qui més necessite escoltar sobre la importància d’aprendre en valencià, introduir-lo en la seua vida o deixar de vore’l com una amenaça és, justament, qui no el coneix. Perquè qui el coneix, se suposa que l’estima i el potencia. Per tant, i ahí em trobareu sempre, el valencià el defensaré en castellà, en anglés, en francés o com faça falta. També en la meua llengua materna, el valencià, per descomptat.

El meu article de hui no busca convéncer ningú de res perquè, a hores d’ara tots aquells que estiguen llegint este article saben de què va esta història. Va de generar discòrdia i d’usar una llengua que no estimen per a enfrontar famílies. «De vegades la pau no és més que mort». Recordeu eixa frase? I de vegades la llibertat, l’ús de la paraula llibertat, és perversa i malintencionada.

Cada dia, rep missatges d’amics i amigues, de pares, mares i mestres absolutament desesperats per l’enfrontament que estan vivint als centres escolars dels seus fills amb motiu de la consulta llançada pel conseller, José Antonio Rovira. «Ahir férem una reunió i quasi arriben a les mans», em deia entristit una companya del diari.

A la nostra redacció, com a la societat valenciana i com a milers de famílies, es parlen les dos llengües. Com en un dinar de diumenge, la gent va canviant en funció del seu interlocutor, com en una dansa de tolerància i diversitat que, ara estic segura, molts són incapaços d’entendre i, el que és pitjor, potenciar.

Quan va succeir la dana, un col·lega de professió em va renyir perquè vaig expressar amb indignació que, en part, pensava que no s’havia avisat abans a la població perquè qui governa actualment al Palau de la Generalitat «no eren de València» i a la mínima se’n van a sa casa. «Todo el mundo tenemos derecho a estar con nuestras familias». Recorden? Molt disgustat, este company, em va retraure que la inoperància que havien demostrat aquells que se suposen havien d’estar presents en un territori en alerta roja no venia pel fet de no ser o residir en la zona afectada pel desastre sinó de ser, i cite literalment, extremadament superbs, el que els va dur a menysprear els tècnics i, el que és pitjor, el territori. El conseller d'Educació ha estat completament absent en la dana, com si no haguera succeït en el territori que governa. Però contra el valencià no ha tingut ni un minut de descans.

La carta que el conseller de Educación ha enviado a los padres sobre la consulta de la lengua

I crec que este company va encertar-la. Observant la trajectòria prèvia d’este Consell abans i després de la dana potser el terme ‘supèrbia’ siga el millor per a definir-los. Si no, que algú m’explique les apostes i les constants eixides de to del conseller d’Educació, el conseller que més enfrontament està generant, de nord a sud, en els centres escolars valencians entre les famílies. Ni Marzà ‘en sus tiempos más polémicos’ va aconseguir que pares i mares amics deixaren de parlar-se ni un minut o que famílies amb xiquets al mateix curs s’increparen i s’acusaren de coses molt lletges.

Una de les coses que més mal ha fet al valencià, i això hi ha qui ho sap molt bé, és utilitzar la llengua com a element de confrontació, just el contrari del que és qualsevol llengua: una eina per a entendre’ns. Aplaudisc la valentia de Vicent Mompó en desmarcar-se de la postura del seu partit i demanar l’elecció del valencià en esta consulta malintencionada però, no ens equivoquem, Vicent, esta maniobra del teu partit fa pols la llengua. La teua llengua. Perquè el temps màxim d’estudi en valencià serà del 65% enfront del 80% del castellà i això no garantix, ni de bon tros, el domini de les dos llengües en igualtat de condicions. El domini sols s’aconseguix d’una manera: amb més valencià. A totes hores i en tots els llocs. Més i més valencià. Valencià per a compensar, per a equilibrar i per a mantindre part de la nostra identitat com a poble i valencià com a llegat i, com deia este diari fa una setmana, com a un valor de futur.