Mazón no és l’únic culpable

A 100 dies i escaig de la catàstrofe del passat 29 d’octubre, bona part de la població valenciana identifica el senyor Mazón com el culpable principal d’un bon grapat de morts evitables. Una fama que l’ha catapultat a ser un dels personatges més denostats de la nostra història recent. S’ho ha guanyat a pols. Però, en honor a la veritat, si aprofundim una mica, podrem esbrinar que hi ha més incriminats en la tragèdia. A saber: algunes alcaldies de les poblacions inundades per incompliment dels diferents Plans d’Actuació Municipal davant el risc d’inundacions.

El passat 10 de desembre, aquest mateix periòdic publicava la denúncia feta pel portaveu del Grup Socialista a la ciutat de València en què acusava l’alcaldessa Català de no haver activat el propi Pla d’Actuació, aprovat el 2018. Un document –com va dir Borja Sanjuan– que atribueix la responsabilitat a l’alcaldia des del moment en què hi ha una alerta meteorològica, amb independència del que faça el Cecopi i el Cecopal.

Si donem credibilitat a aquesta lògica inculpació, ¿com és que el PSOE no ha dit ni pruna de la alcaldies implicades del seu propi partit? El teatre muntat d’acusacions mútues ha enfangat la realitat. Uns i altres s’han dedicat a la vella tàctica de Sun Tzu en l’art de la guerra: atacar per defensar-se millor. Ni el PSOE ni el PP no ho han fet bé. Han comés errors que han costat vides. I en certa manera ningú no s’escapa d’haver fet el seu Ventorro particular, per no haver estat al cas en un moment tan crític.

Si cada ajuntament haguera fet efectiu el seu Pla d’Actuació un altre gall cantaria. Si en feu una ullada per Internet veureu que la majoria dels ajuntaments han tirat del copiar i enganxar per elaborar-lo, però sense creure-se’n les obligacions derivades. Hi queda ben claret: “fer seguiment de la meteorologia (l’Aemet i la CHX pronosticaren un diluvi); recaptar dades d’ajuntaments aigües amunt... que impliquen una situació de risc (l’aigua que havia negat Utiel o Xiva baixava amb un cabal quatre vegades superior al de l’Ebre); alertar la població sobre l’adopció de mesures de protecció i d’evacuació; suspendre l’activitat escolar (com van fer Utiel, Torrent o la Universitat de València)...” 

Si hi ha algú que li està fent ombra al mateix Mazón en la competició de despropòsits, aquest és l’alcalde del meu poble, Aldaia, que fins i tot ha estat capaç de marcar-se un Judes Iscariot denunciant Ximo Puig amb unes declaracions que perfectament podria haver-les fetes qualsevol mindundi de Vox. Perquè acusar-lo d’haver prioritzat “lletugues abans que persones” és d’una estupidesa supina. I no oblidem que G. Luján litigà contra la CHX per seguir edificant en zones inundables.

Si el PSOE (que ha governat Aldaia 42 anys) haguera respectat el sentit comú –i no els interessos especulatius, com altres poblacions– tot evitant de fer créixer les àrees residencials, les indústries i un dels majors centres comercials d’Europa en zones perilloses, els efectes de les barrancades haurien minvat en escreix. Perquè, d’alternatives de desenvolupament urbanístic a Aldaia, n’hi ha hagut sempre en direcció al Barri del Crist –zona més alta i segura. Per això, millor que callen, que per la boqueta mor el peix i l’hemeroteca no perdona!