"Oh, benvinguts, passeu, passeu"

Prenc fiat el títol d’una cançó de Jaume Sisa per comentar l’enquesta del CIS sobre discriminació per qüestió d’edat. Ara que ja tinc la vostra atenció passeu, passeu i llegiu. Si teniu més de 65 anys i no us sentiu ignorats tireu les gorres a l’aire per no ser eixe un de cada tres majors que pateix de soledat; no la soledat desitjada, sinó la de la malenconia i l’abandó. Si sou joves i teniu casa i treball repiqueu les campanes per haver sortejat els problemes de la vostra edat: precarietat laboral, cost de l’habitatge i dificultat per emancipar-se. Direu que per saber això no calia cap enquesta; bastava auscultar la realitat com el sioux de les pel·lícules que pega l’orella a la via per saber si ve el tren. Ara, però, sabem per boca dels enquestats com volen millorar les seues vides. I com que de les tristors volen fer fum, inverteixen en esperança —l’única inversió que poden permetre’s— perquè “qualsevol nit pot sortir el sol”.

“Hola, soledad. No me extraña tu presencia” és un bolero de Rolando Laserie que aborda el sentiment de la soledat. Les persones necessitem sentir-nos estimats. La tristesa, l’ansietat i la manca d’autonomia formen un ménage a trois que incapacita per a la vida quotidiana i desencadena la depressió, patologia que afecta a un de cada tres majors de 65 anys. El dèficit de residències, centres de dia i ajuda a domicili agreugen el problema. Però, curiosament, segons el CIS els joves tenen més problemes que els majors: mentre el 69% dels enquestats ressalten que la gent gran afronta “molts” o “bastants problemes”, en el cas dels joves el percentatge augmenta fins al 82’5%, per manca de sous de qualitat i lloguers d’habitatges assequibles. Vaja, que segons el CIS arribar a jove és quasi pitjor que arribar a vell. Però, sent “la joventut una malaltia que es cura amb el temps" (Bernard Shaw, dixit), és més greu deixar de ser vell que deixar de ser jove. Conclusió que em permet acabar l’article sobre joves i vells amb un pertorbador Benvinguts infeliços!