Un de nou

La veritat és que ja tenia l’article escrit, però després de la intervenció del dilluns del 'Molt Poc Honorable' Mazón, directament el vaig esborrar. Ni el vaig guardar.

Possiblement, si a la imbecil·litat se li poguera posar nom, segurament seria el seu, perquè allò del dilluns va ser de traca: dany col·lateral. I, mentre s’entesta a responsabilitzar de tot el que ha passat al govern central, quan ha quedat meridianament clar que les competències eren de la Generalitat... En fi.

Només vull afegir que el poble valencià no ens mereixem aquest personatge al capdavant de la més alta institució del nostre autogovern. El nostre crèdit reputacional, com a poble, està per terra, gràcies a aquest ésser amb ínfules de passar a la història. I de segur que passarà, però com a mentider i, segurament el pitjor president de la Generalitat, almenys fins el dia de hui.

I a més se’n va a Madrid a donar el nombre de telefonades que va fer eixa vesprada, però sense aclarir que va fer al llarg de les dues primeres hores. A Madrid per què? Potser a València, que és on està la seu de la Generalitat, no haguera pogut dir el mateix? No compta ja amb el suport del Consell o de la directiva del seu propi partit a la Comunitat, i per això ha de buscar-lo a Madrid però sense Feijoó ni Díaz Ayuso, la verdadera dirigent del partit?

Per a més INRI la jutgessa de Catarroja ha rebutjat la querella contra Pilar Bernabé, delegada del Govern a la Comunitat Valenciana per tractar-se de competència autonòmica i no estatal... Que li passa a Mazón? Quina part encara no ha entés per a haver d'anar a Madrid a fer la roda de premsa i erigir-se en dany col·lateral? Els retornarà la vida o els béns materials a totes les persones, víctimes de la seua ineficàcia? Coneixerem algun dia la veritat sobre què va estar fent en les primeres hores fatídiques del dia vint-i-nou d’octubre?

La veritat és que tractant-se del 'Molt Poc Honorable' soc prou pessimista pel que fa a conéixer la veritat per la seua banda. Confie, això sí, en la jutgessa que porta el cas per acabar sabent, alguna de les coses que van passar tot i que totes no crec que les acabem coneixent mai. Però en ell, no confie gens ni mica.

Estaria bé, tot i que fora per respecte a la ciutadania, que deixara de prendre’ns el pèl. No patim del mal de l’estupidesa que tant ell com Camarero o Rovira pensem que patim cadascun per un motiu diferent. Però no, llegim, ens informem, contrastem la informació, i decidim.

En alguna ocasió i en aquesta mateixa columna he dit que la història el jutjarà i ho continue pensant, però cada dia que passa crec que en eixa història hi haurà molt “poca compassió” cap a una figura que per salvar el seu present polític, que tot siga dit, sembla cada dia més curt, ha estat capaç de mentir a tota la població i fins i tot als seus propis col·laboradors que ja van marcant distàncies.

I mentre els pressupostos de la Generalitat per aprovar. El document més important del govern en l’aire per totes les imbecil·litats del president que, a més, encara no sap si tindrà o no els vots de la ultradreta per poder-los aprovar.

Continue donant-li voltes a la qüestió de anar a Madrid, per a què? I a un club privat com si d’una conferència es tractara, per a què?

El Palau de la Generalitat representa la seu del poder executiu i les Corts Valencianes la seu del poder legislatiu que és on s'han de donar totes les explicacions polítiques. A què juga Mazón? De què fuig el 'Molt Poc Honorable' marxant al Madrid quan la barrancada es va produir a València i ell continua sense voler explicar que va fer al llarg de les primeres dues hores? Per què no va acompanyar a l’alcaldessa de València a la Crida de les falles? Està tot molt regirat.

I mentrestant, a la Diputació i gràcies a l’únic vot d'Ens Uneix que encara sap el que és el seny polític i què és el carrer, personatges com Mompó, president de la institució provincial de València va marcant perfil propi en temes com el valencià o igualtat, oblidats i maltractats per la Generalitat de Mazón.

Pot ser per actes com el d’anar a Madrid a donar explicacions en lloc de fer-ho a les Corts o al Palau de la Generalitat i sobretot per mentir-nos a la població, al Molt poc Honorable “li quede, només, una tallat de cabells” com deia un amic meu. Ho acabarem veient, estic segura.

• Nota de l'autora: l'article va ser escrit dimarts al matí, però la "realitat" l'ha deixat desactualitzat pel constant canvi de versions de Mazón.