L’anell d’Amadeu Fabregat

Cinquanta anys després, Amadeu Fabregat ha deixat de ser un ‘bartleby’. L’aparició de la seua novel·la ‘L’anell del niberung’ és una bomba literària que supera les habituals novetats editorials per convertir-se en un episodi sociocultural. Tant per la figura de l’escriptor, com la transcendència lletraferida que suposa la diferència de mig segle entre l’òpera prima i la segona, així com la seua trajectòria com a responsable del primer mitjà de comunicació audiovisual valencià. Ara cal girar les càmeres a una obra magna i inusual.

Si ‘Falles folles fetes foc’ va ser un text iniciàtic carregat de modernitat, convertir ràpidament en referència, ara firma una actualització de la coneguda tragèdia wagneriana amb un estil enganxador que recorda la funció expressiva característica dels autors centreeuropeus, el «Sturm und Drang». Aquesta tempesta i ímpetu que està a l’origen del Discurs de Rousseau, com exaltació de la naturalesa enfront de l’apocalíptic final del temps provocat pel desig de poder i l’avarícia. Tal com els quatre drames musicals de figures i elements que configuren L’anell del Nibelung.

Amadeu Fabregat vuelve a publicar 50 años después de ‘Falles folles fetes foc’

València va entrar a l’olímpic operístic amb ‘L’Anell del Nibelung’ de Wagner, dirigit per Zubin Mehta i amb l’espectacular muntatge de Carles Pedrissa de la Fura dels Baus, amb vestuari, artefactes escènic i projeccions videogràfiques que fan ver memorable aquella representació a Les Arts. D’allò fa setze anys i aquells homes-màquina enfrontats als déus han quedat en el disc dur la majoria d’assistents. D’aquelles fonts originàries del drama wagnerià, ambientada en un context contemporani, naix l’esperada tornada fabregiana.