No ho ha entés, senyor conseller

No ho ha entés, senyor conseller. No ha entés que el debat en el que vol clavar-nos està passat de moda. Que és caduc i que ja no té sentit. No ha entés que nosaltres, la societat, ja no estem per a estes coses. Que solament volem que faça bé les seues funcions. Que mínimament millore el sistema educatiu. Jo no esperava -ni espere- molt, li soc sincer. De fet, esperava que si hi havia moviment, seria per tirar enrere. Això ha sigut esta consulta.

Ara dirà -perquè ho dirà: ho dirà vostè i la seua gent- que el més important era votar. I intentarà fer-nos creure que vostè solament estava interessat en eixa democràcia que ens ha portat, com si de Moisés amb les taules es tractara. Com si abans de vostè no sabérem fer bé les coses. Gràcies. Gràcies però no ens ho creguem. Vostè, com jo, com la meua veïna o com la família que ve a pel seu fill en cotxe a l’escola i l’aparca al meu gual, tenia un desig. Volia que passara una cosa concreta. Vostè tenia clar què volia. Però vaja! No ho ha aconseguit. I sap per què?

Perquè vostè ha pecat de pensar que la gent que l’ha votat no parla valencià. Vostè pensava que el valencià era un reducte. Que érem la Gàl·lia i que a les nostres muralles els quedava poc per ser enderrocades. Però no ho ha entés. No ha entés que aquells que els voten també fan vida en valencià. Aquell debat de fa dècades, per molt que vostè no vulga, ha caducat. No ho ha entés, encara. No es deixe dur pel que li fan creure els que seuen a la seua dreta ni dels que li ballen l’aigua a xarxes i despatxos. Creia que el castellà eixiria victoriòs perquè vostè fa la vida en eixa llengua. En canvi, som molta gent la que és a l’inrevés. I sap? Per les dades veig que no en som pocs. Això, i perdó que li ho diga, tampoc no ho ha entés.

Però he de donar-li les gràcies per una cosa. Vostè sol s’ha carregat el fals mantra del seu partit i de la seua gent que deia que “el valenciano está impuesto”. Mire, en això li he donar les gràcies: la seua consulta ha fe veure que ací no s’imposa res. Gràcies per eixes taules, Moisés. Gràcies per desmuntar tota una fal·làcia que vostès mateixos havien fabricat. Molta cura de que no el vegen com un infiltrat al partit! Hem votat, que és el que volia, i ha perdut. I amb vostè, també nosaltres: vostè veu la llarga ombra dels que estem enfront i nosaltres, amb vostè al capdavant, seguim a la contra perdent drets lingüístics. Perquè la consulta anava d’això, no ens equivoquem. Però continuarem com sempre hem fet: anant a la contra. Això no és nou. Ací estem, ací seguim. Espere que això sí ho entenga.