La nova catedral i les altres

Entre la seu-basílica metropolitana i Mestalla, ha emergit la catedral lírica del Parc del Túria. Les Arts de Calatrava és la icònica de la València actual, i l’única acabada. A la Seu li falta la rematada principal, i del Nou Mestalla només s’ha construït l’esquelet, de moment. Com els estadis de futbol són les catedrals del segle XXI, el nou temple de les Corts Valencianes vol mantindre la semblança de la Seu, amb la diferència que l’església en cap de la diòcesi fa segles que està oberta i acomplint fidelment totes les seues funcions assignades. 

Les Arts ha tingut, en canvi, un reconeixement unànime, com a edifici magnífic i com a potent teatre líric. Ara resulta que igual que han fet amb la platja sorollista, alguns comencen a promocionar-la com l’òpera de Madrid. Sens dubte, un bon reconeixement del paisatge però, sobretot de la seua programació. I al mateix temps, que per molta caña y libertad, sembla que la gent s’estima un estil de vida vora al mar i amb millor bon humor, malgrat els temps presents. Encara que els més castizos han de començar a preocupar-se per l’avantguarda artística que suposa Les Arts, que en temps rècord s’ha fet un lloc entre el Real i el Liceu, malgrat el conegut infrafinançament estatal també en la institució.

Al Nou Mestalla cal donar-li el seu temps, cal recordar que la primera pedra de la catedral es va posar en la porta de l’Almoina, un 22 de juny de 1262 i que la seua construcció es va prolongar durant quatre segles, com tan bé demostra la seua barreja d’estils artístics, des del primer romànic, el gòtic valencià, el renaixentista, el barroc i el neoclàssic. I falta, el Trinquet Pelayo, la catedral de la Pilota.