7291

TVE emetrà demà el documental “7291” sobre els morts en residències madrilenyes per no derivar-los a l’hospital durant la pandèmia. Segons la premsa cortesana de la presidenta de Madrid el documental és tendenciós. I jo pregunte: més o menys tendenciós —diguem-ho caritativament així— que les seues opinions? Que la premsa mercenària parle de tendenciositat és una ironia, ja que actua amb els crítics d’Ayuso com aquell que tira la cuixa d’un titot a un riu amb piranyes i, segons després, trau un os més pelat que el cul d’una mona. Redell! Valoreu-vos una mica i no sigueu tan condescendents amb el poder!

No s’ho prenga el lector a broma: el documental de Juanjo Castro, que promet ser tan exitós com els de Michael Moore, retrata una realitat indigna que la fidel infanteria mediàtica amaga; si els agrada el que dius és cert, i si no és tendenciós. “7291” es basa en dues fonts principals: les gravacions de la Comissió d’Investigació de l’Assemblea de Madrid i l’informe de la Comissió Ciutadana per la Veritat a les Residències de Madrid, presidida pel jurista J. A. Martín Pallín. La Comissió, constituïda a petició de les famílies, conclou que se podien haver salvat 4000 vides. No és cert que “s’hagueren mort igual”, perquè de les persones derivades als hospitals el percentatge de supervivència va ser el 65%. Per fortuna, no totes les comunitats autònomes actuaren tan cruelment.

Quan torne a produir-se una tragèdia semblant —Déu no ho vulga—, espere que s’hagen jubilat els jutges amb cervell de larva de mosquit que arxiven la mort d’ancians en residències adduint que no els van matar, els van deixar morir. Les famílies dels morts volen saber la veritat, tota la veritat i només la veritat (destapar les mentides no suposa saber la veritat). L’ayusisme ha imposat fins ara el seu relat regant amb fons públics la premsa trompetera; però, com en la frase atribuïda a Abraham Lincoln, “es pot enganyar alguna gent durant cert temps, però no es pot enganyar a tota la gent durant tot el temps”.