Per què ens volen continuar enganyant?

Començava la setmana i Mazón anava canviant d’actitud a poc a poc, fins que sembla que des de la direcció del PP li van insinuar que, o baixava el seu perfil o el deixarien caure. I no anava a marxar i deixar perdre un sou vitalici d’expresident de la Generalitat Valenciana.

Entre l’actitud de les primeres setmanes i mesos en què s’entestava a tirar tota la culpa de la barrancada al govern central, fins que ha quedat totalment clar que les competències eren autonòmiques, va mantenir un perfil d’arrogància i de defensa de la seua innocència a qualsevol preu.

Però ara la jutgessa que porta el cas ja ha parlat, i li ha desmuntat la “paraeta” deixant-ho molt clar. Diu literalment l’auto: "El problema residiria, no en l'absència d'informació, perquè n'hi havia sobrada a l'abast dels responsables, sinó en el fet que davant aquesta informació, o bé s'ignorara la mateixa, o no es comprenguera el seu abast (el que resultaria igualment greu) o no es prengueren les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió".

I continua dient l’auto: "Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar a la població, acordar les mesures pertinents en l'àmbit de protecció civil, garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d'unes precipitacions que van produir una successió tràgica de defuncions. Això constitueix precisament el fonament de la negligència amb rellevància penal, la imprudència greu. L'anunci de les precipitacions que feia previsible les greus conseqüències, provocant morts, amb una inactivitat palesa de l'administració autonòmica”.

Mazón ja no pot amagar-se darrere del discurs de les competències. No. Ja no pot. I, com diria la meua senyora mare, que com ja se sap, es dona de moltes i bones dites, “Li toca acatxar el morro i callar”.

Va nomenar a un vicepresident militar, concretament tinent general, per a la reconstrucció econòmica i social que, el primer que va dir va ser, “que anava a treballar amb tècnics que no rebien directrius polítiques de cap partit”. I jo em pregunte, si només necessita tècnics, què nassos fa formant part d’un govern?

Quan formes part d’un equip de govern, t’has de mullar prenent decisions i fent-te corresponsable de les directrius que adopte eixe govern. I t’has d’incorporar a les conseqüències del que es decidisca a cada moment i en cada circumstància. I no es deu escórrer l’embalum amb arguments del “en ese momento yo no formava parte del gobierno”. No. Aguantes el xaparro i contestes als mitjans amb el que saps i/o penses, sense mentir i, per tant, sense copiar a Mazón.

Sobretot perquè encara que el dia de la barrancada no formares part del govern valencià, has estat nomenat per a la reconstrucció i això passa perquè t’informes de tot el que va passar de veritat, fins i tot d’on va estar Mazón en les hores que encara no s’han justificat.

Però el fet de no entendre a què han estat jugant els pot costar ben car a les pròximes eleccions. Maquillar la realitat, sobretot quan el que passa és tan greu com el que va ocórrer el passat vint-i-nou d’octubre i anar canviant les versions en funció de la mateixa supervivència política, diu molt poc de la credibilitat de la persona que ho practica, en aquest cas el 'Molt pod Honorable' president de la Generalitat Valenciana.

El poble valencià ens mereixem saber la veritat del que va passar, i crec que encara no la coneguem tota. I no volem sols bones intencions de reconstrucció.

Van morir assassinades per no haver rebut cap alerta i poder ficar-se en lloc segur, dues-centes vint-i-cinc persones a més de tres desaparegudes.

No poden escapolir-se de les seues responsabilitats i les explicacions donades, fins i tot en seu parlamentària en les Corts Valencianes, no són convincents, ni creïbles.

I Mazón ho sap, perquè encara no ha dit tota la veritat. Però esperem que ara la jutgessa el fique al seu lloc. I tot i que no el pot cridar a declarar per ser aforat, hi ha altres mecanismes jurídics dels quals no crec que es puga escapar.

El fet que no anuncie cap de les seues visites a pobles o ciutats té molt a vorer en què sap que la gent està molt enfadada amb ell, i per això l’escridassen allà on va i demanen la seua dimissió. I ho fan amb molta raó perquè dues-centes vint-i-huit persones podrien estar amb les seues famílies i no al cementiri o desaparegudes.

Mazón, com a president de la Generalitat, és culpable polític de totes aquestes morts i desaparicions i de la destrucció que va causar la dana. I no ho vol assolir, però per una via o per una altra li tocarà fer-ho. I ell ho sap.