Begoña Gómez, la imputada

A Begoña Gómez, l’esposa del president Pedro Sánchez, se l’imputa, entre múltiples causes, per apropiació indeguda d’un software al seu nom. Software creat per ella i el seu grup universitari, que s’oferia gratuïtament. Software que la Universitat no el va registrar ni el volia registrar. És que havia d’estar, el software, a nom d’algú, perquè ningú alié a la Universitat poguera apropiar-se’n. Tot, culpa de Begoña. Vaja!, que la dona està de sort, o els déus (el jutge) la tenen entre cella i cella. O siga, resumint segons el jutge: delictes de tràfic de d’influències, apropiació indeguda, intrusisme professional i malversació de fondos públics. Que poden ser “sí”, o poden ser “no”. Tota una investigació en regla, per vore si es troba alguna causa inculpatòria. Ja és (mala) sort!

Clar!, sembla que signar una carta estàndard de recomanació d’un personatge (tal com fa multitud de gent) ja és prou per a armar tot un tràfic d’influències. Una muller que diu que no cobrava per les seues accions i que col·laborava amb la Universitat per altruisme (la Universitat diu que entre 2012/22 ha pagat a Begoña un total de 55.875 euros pels màters; Begoña no cobrava per la Càtedra extraordinària; cobrava per accions tutorials uns 5.000 euros i escaig a l’any), però és o pot ser rea d’intrusisme o malversació. Ja és (mala) sort.

Sort, anomenada pels clàssics “Fortuna”, personatge femení equivalent a “providència”, emparellada a Fors/Fortis, el seu home, equivalent este a “casualitat”. S’observa que un (el mascle) es dut per l’atzar, no té responsabilitat, però l’altra (la femella) es la providència, que si té ulls (veu per avançat), i, per tant, se li poden exigir explicacions o responsabilitats (encara que alguns la representen cega, altres amb el corn de l’abundància que reparteix, i alguns altres la pinten amb dos cares, una celluda, l’altra somrient).

Però Begoña Gómez presenta dos atributs massa cridaners o susceptibles d’alguna cosa: és muller, i és esposa de qui és. Ja ho hem dit amb motiu de la deessa Fortuna: ha de donar explicacions per tot allò que fa la muller. I, si és dona del president, no només ha de ser casta sinó també ha de representar-ho. No com el Feijóo, que apareixia dalt del barco d’un narcotraficant; no com Carlos Mazón, que té la seua gent ofegant-se i pobles inundant-se i se’n va de festa i de mengera; no com Donald Trump, que va dir ja fa algun temps: "Quan ets una estrella, et deixen fer, els pots fer a elles el que vullgues, les pots agafar pel cony”..., o, més recentment, diu que vol deportar palestinians de Gaza cap a, entre altres països, a Espanya.

I què en direm de la Justícia?, dels jutges?... Simplement direm que la deessa Justitia va ser obligada a abandonar la Terra, convertida en una constel·lació, Virgo, veges per on, rodejada d’un cúmul de galàxies (Virgo Cluster), a quina més rediant o farolera.

I si et dius “Begoña”, de l’euskera, un nom no massa comú, com si fora triat (pels pares) per a distingir-se o sobreeixir, cosa que, en tot cas, no seria imputable a ella, en un temps, 1975, en què sí passaven fets distingits i sobreeixits com la mort de Franco el Dictador, i xicots com Llach creen “Viatge a Itaca” o el Jaume Sisa crea “Qualsevol nit pot sortir el sol”. No cal dir que estàvem en temps especials.

Siga com siga, algú ha decidit: “foc amb ella”. I foc té al damunt, la Begoña. Ja vorem com se’l trau de damunt. Perquè la Justícia ja sabem que se n’ha envolat cap al lluny, enllà dels cels, no en la Terra, si més no, no en la nostra terra.