Mazón, per un grapat d’euros

Han passat gairebé cinc mesos des d’aquell fatídic 29-O que va omplir d’aigua, fang i mort quasi un centenar de pobles valencians. I, malgrat tantes setmanes encara no sabem amb certesa on era en aquelles hores qui tenia al seu càrrec el comandament de la Generalitat Valenciana. Carlos Mazón des de l’inici va anar fent tombarelles com un pollastre sense cap. Al migdia, quan ja Utiel havia tancat les escoles i l’aigua corria, fora de mare, pels seus carrers Mazón declarava davant les càmeres que tot anava bé, la turmenta se’n anava cap a Conca i a les 18 hores tot estaria tranquil. Ell si que estava tranquil, tan tranquil que, després d’entrevistar-se amb un representant de la patronal, va fer via cap El Ventorro per dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, però tot això ho van saber una setmana més tard. El President de la Generalitat va estar amagant durant dies aquest dinar i amb qui ho havia fet. Què ens estava amagant, a més a més d’estar oferint, de manera capciosa e il·legal, la presidència de la televisió pública a la seua companya de taula i mantell.

Des d’aquell 29-O el President de la Generalitat no ha fet altra cosa que enganyar als ciutadans intentant escapolir-se de les seues responsabilitats. El seu equip ha estat fabricant rumors cada dia intentat traspassar les responsabilitats al govern de Pedro Sánchez, espolsant-se les culpes. Diuen que abans s’agafa a un mentider que a un coix, i al senyor Mazón l’ha agafat, per allà on més mal fa, l’auto de la jutgessa del jutjat número 3 de Catarroja,que des de aquesta setmana tan sols es dedicarà a instruir el cas de la DANA,. Auto on s’afirma que la competència en emergències correspon a la Generalitat valenciana, desmuntant totes les mentides que, fins aquell moment, ens havien intentat fer creure Mazón i el seu equip. En aquest auto la jutgessa Núria Ruiz Tobarra cita a declarar com imputats a l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas i l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso, Mazón queda exclòs per ser aforat però la jutgessa li obre la porta a poder fer-ho voluntàriament.

L’endemà des de Gènova es va enviar el corresponent «argumentari» als membres del PP amb presència al mitjans de comunicació, i a la premsa «amiga» per escampar als quatre vents que Carlos Mazón, l’antic guitarrista de Marengo i ara President «fugit» de la Generalitat, no té voluntat d’anar de motu proprio al jutjat. A hores d’ara Mazón ja és un zombi passejant pel carrer de Cavallers. Ell que l’any passat es passejava ufà i satisfet pel balcó de l’Ajuntament a l’hora de la mascletà enguany encara no l’hem vist per allà, mentrestant les seues accions a Madrid van caient , fins i tot la portada de l’ABC li ha mostrar la porta d’eixida, però Feijóo no troba el moment oportú per acomiadar-lo. Diuen que, com en aquella pel·lícula de Sergio Leone tot es per un grapat, allà de dòlars, aquí d’euros. Els 75.000 anuals que Mazón guanyarà durant dos anys si aguanta fins Juliol, i els centenars de milions que està distribuint entre les empreses que han de participar en la reconstrucció malgrat que algunes hagen estat involucrades en passats casos de corrupció.