Les Falles estan atrapades

En este article sostenim que a València les Falles es troben atrapades entre dos focs tòxics, que les consumixen des de dins i des de fora. Estos dos focs, que han anat creixent desmesuradament, amenacen de desfigurar la raó d’ésser original de la festa fallera, ofegant la seua vitalitat primigènia i entrebancant la seua potencial creativitat.

Des de dins, crema un foc poc saludable per a l’arrel de la festa: les Falles han desenvolupat un cicle ritual, incialment limitat, però que ha anat adquirit una dimensió asfixiant: el fallermajorisme. Este procés, que comença amb el nomenament de les falleres majors de cada comissió, propicia un seguit interminable d’actes i compromisos que monopolitzen hiperbòlicament la vida fallera. A partir d’ací, es posa en marxa una programació que ho envaïx tot: les preseleccions per a la Fallera Major de València, les quinieles sobre candidates, l’acte de la Fonteta, la crida de la màxima autoritat municipal, la proclamació, l’exaltació, i un llarg etcètera de protocols que acaben difuminant altres formes de participació en la festa. Esta seqüència ritual té el seu clímax en l’Ofrena de Flors, que s’ha convertit en una autèntica monstruositat dins del món faller, absorbint recursos, espai i temps fins a límits insostenibles. Al remat, el complexe ritual fallermajorista no sols té un protagonisme excessiu, sinó que eclipsa la cultura de la falla, ocupant la centralitat de la festa i colonitzant les subjectivitats falleres. 

El foc tòxic que opera des de fora és la mercantilització extrema de la festa, que implica turistificació, massificació i gentrificació. Les Falles s’han convertit en una mena de parc temàtic decadent on predominen els interessos econòmics per damunt dels culturals i comunitaris. La festa ha esdevingut un producte de consum ràpid i font de rendibilitat per a sectors aliens al món faller. Esta mercantilització neoliberal es manifesta en múltiples aspectes: l’explosió descontrolada d’envelats, la invasió de l’espai públic per establiments de dubtosa gestió, unes instal·lacions publicitàries agressives, les perilloses concentracions de multituds sense control o la proliferació d’actes desvinculats de la vella identitat fallera. La imatge de les Falles Patrimoni de la Humanitat es torna farsa i es dísol grotescament en un model de festa concebuda per al turisme caòtic (inclós el turisme salvatge de pólvora), l’extractivisme cultural i l’hedonisme nihilista, on la convivència veïnal es veu afectada i els beneficis es concentren en porques mans. Este model genera un greu dany reputacional a les Falles, identificant-les com a una gegantesca party neoliberal, en lloc de reivindicar els seus orígens, és a dir, el seu potencial artístic, catàrtic i crític.

El més preocupant és que estos dos focs tòxics es retroalimenten entre si, generant una doble pressió. D’una una banda, l’estructura ritual fallermajorista condiciona la totalitat de l’entramat festiu, que esdevé espectacle comercial. Per altra, la brutal explotació mercantilista de les Falles les desfigura i desnaturalitza, estimulant el fallermajorisme corrosiu. El resultat és una festa cada vegada més estrangulada i domesticada, amb menys espai per a la creativitat artística i la convivència urbana, escassa renovació i poc reconeixement com a expressió de cultura popular dinàmica. En lloc de ser un fenomen comunitari obert i contingut, les Falles corren el risc de convertir-se en una lamentable caricatura d’elles mateixes: un mostra absurda d’hedonisme sense significat i un espectacle banal de consum ràpid en el supermercat de la cultura burgesa i la feminitat patriarcal. Per no parlar de com el caos climàtic en curs està condicionant la festa, tot un meló per obrir, encara que molta gent faça com si no passara res. És molt trist constatar, en este sentit, que no hem aprés pràcticament res ni de la pandèmia ni de la dana.