El pacte de Mazón Pirulero

Vox ha inclòs al seu carret de la compra el govern del País Valencià. Amb el beneplàcit del PP, s’ha colat als pressupostos de la Generalitat com el dolor de queixals que entra a poc a poc i sense avisar. Ací els tens: PP i Vox recitant l’Antón Pirulero, és a dir, “cada cual atendiendo su juego”. Vox imposa les seues exigències en matèria d’immigració, igualtat, Pacte Verd i retalls al valencià barata salvar Mazón el seu cul per la pèssima gestió durant la dana. Acord de governabilitat, diu? Vinga va. Una ‘mamaeta’ a qui ve a tocar-te els collons a canvi de garantir-te una bona jubilació i blindar-te davant una possible imputació.

Com que ací ens coneixem tots, i cada dia millor, done per fet que el pacte PP-Vox converteix Mazón en ninot de guinyol tan submís a Abascal com Macario als braços de José Luis Moreno. Vox imposa els seus postulats al País Valencià (Región valenciana, diuen ells) criminalitzant els immigrants vinculant-los a la delinqüència, expandint el discurs negacionista del canvi climàtic (com per a confiar en ells en la pròxima dana!) i retallant el pressupost a la promoció del valencià. Què li hem fet al Senyor, els valencians, per merèixer tantes calamitats? Com que sóc temperamental i em negue a ser amable amb la gent que no s’ho mereix, em pregunte què podem fer per tirar aquesta gent per la tassa del vàter.

La revisió dels continguts educatius que contempla l’acord PP-Vox en Història presagia una visió unitarista de l’Estat que remet al “¡Santiago y cierra, España!”, el crit de guerra de les tropes cristianes durant la Reconquesta; i potser ressusciten també la ‘Formación del Espíritu Nacional’, l’enyoradíssima assignatura que Vox troba tant a faltar. Com l’explicació més correcta sol ser també la més senzilla si aguantem aquesta tocada de collons serà pel nostre tradicional meninfotisme. No és la primera vegada que la indiferència deixa en “stand by” la nostra capacitat de protesta, romanent endormiscats com el gos guardià que no lladra perquè s’ha adormit.