El Sidi Saler, l’algarrobico valencià?

El Sidi Saler es va construir en una zona d’alt valor ambiental, damunt d’un cordó dunar que va ser destruït en els anys setanta quan es volia convertir el Saler en una gran urbanització, paregut al que hui és la Manga del Mar Menor. Ara forma part i està dins del Parc Natural de l’Albufera. En un moment en què es reclama per a l’Albufera el caràcter de Reserva de la Biosfera sembla lògic i coherent la restauració ambiental de l’entorn del complex hoteler, de forma pareguda a com s’ha fet en el passat amb altres zones del Saler que havien estat en procés d’urbanització, com va ocórrer per exemple amb l’antic passeig marítim o amb els carrers de la urbanització que pensava fer-se entre les goles de Pujol i del Perellonet. Esta regeneració és molt més important en estos moments com a mecanisme de prevenció i defensa de la costa front als efectes del canvi climàtic, combinats negativament amb la regressió de la mateixa generada pel Port de València.

El gobierno municipal insiste en transformar el Sidi "en un hotel sostenible"

El Sidi Saler va ser un hotel des dels anys 70 del s. XX fins a 2011, any en què va tancar enmig d’un allau de creditors i de deutes. Va ser construït prop de la platja amb la finalitat que els seus clients pogueren gaudir d’una bona vista del mar. Ara bé, l’ampliació del port de València i l’erosió de la costa posterior ha anat apropant tant la línia de costa a l’edificació que després de la delimitació per la llei de Costes es comprovà que envaïa el domini marítim-terrestre. Per tant, el Sidi Saler es troba hui damunt d’un terreny propietat de l’Estat i no deixa de cridar l’atenció que el govern de Pedro Sánchez concedira una llicència hotelera de fins a seixanta anys als bancs BBVA i Caixabank, propietaris en aquell moment del mateix, per a la seua explotació. Però l’edifici també es troba fora d’ordenació substantiva, la qual cosa no permet cap reforma estructural a més de tindre caducada la seua llicència d’activitat després d’haver transcorregut molt més de dos anys tancat.

Davant d’aquesta situació tenim clara l’actitud de la senyora alcaldessa: la decidida voluntat de satisfer els interessos de les empreses titulars de la concessió hotelera del Sidi Saler, a hores d’ara els fons d’inversió Divarian i Coral Homes, buscant el buit legal que permeta mantindre el negoci en l’edifici o les modificacions necessàries per a fer-ho possible. Una posició que es correspon amb la seua actitud de defensa de l’ampliació del port. En definitiva, primer els negocis i després ja vorem si queda alguna cosa que conservar. Cal deixar clar que no reobrir el Sidi Saler després de catorze anys sense funcionar no produiria cap impacte negatiu ni en l’economia de la ciutat ni en la dels pobles del sud de València. Em direu que estes actituds de la senyora Catalá són contradictòries amb la defensa de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera. No. No és contradictori. L’actitud de l’alcaldessa és una mescla de «greenwashing» i de mecanisme de propaganda cara al turisme com ja va ocórrer amb la capitalitat verda europea. Té poc a vore amb un plantejament conservacionista.

Però diga el que diga la sra. Catalá, el terreny és propietat de l’Estat i és al govern de Pedro Sánchez, i en concret al Ministeri per a la Transició Ecològica que dirigeix Sara Aagesen, a qui correspon declarar la caducitat de l’explotació i procedir a la seua demolició. El cas guarda moltes similituds amb l’hotel El Algarrobico ubicat en Carboneras (Almeria), també en un parc natural, en el Parc Natural del Cabo de Gata. El full de ruta és molt semblant. Té tantes similituds a nivell conservacionista com a nivell polític: la cap del Partit Socialista d’Andalusia és una ministra i la cap del Partit Socialista del nostre País també és ministra del govern de Pedro Sánchez.

Catalá avanza en la reapertura del Sidi Saler como «un hotel sostenible»

«El Saler és nostre i el volem verd» va ser un crit que aconseguí al final del franquisme mantindre en unes condicions dignes aquest espai natural tant valuós per a València. Junt amb la defensa del Túria al seu pas per València, va ser una lluita exemplar dels valencians en defensa del nostre territori que tots hem d’agrair hui, de la que tots ens sentim orgullosos. Durant la democràcia va fer falta regenerar alguns espais que ja havien estat urbanitzats en la zona del Saler. El Sidi Saler és la continuació d’aquella lluita en defensa del millor espai que tenim per a gaudir els valencians. Esperem, desitgem i exigim que el final del vell hotel del Sidi Saler siga el mateix que el que sembla que tindrà prompte El Algarrobico. Esperem que només amb una xicoteta diferència: cal que el final del Sidi Saler no s’eternitze tant.