Que ve l’eclipsi!

El dissabte 29 de març ens visitarà un eclipsi solar parcial, des de les 11 hores del matí fins a les 12’30 aproximadament. És una decisió de Donald Trump?..., no, no!, sort que tenim. És una manifestació natural. Nosaltres, a la vista i al que abasta el nostre cap, creiem que el sol puja i baixa, s’alça i cau, naix i mor, ix i es pon. Eixa és la visió tradicional. Mira que volien cremar o tancar perpètuament el Galileu Galilei per dir que no era el Sol qui pegava voltes, sinó la Terra era la que es menejava. El temps que tarda la Terra a fer un volt complet és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons (dalt o baix, un any). I resulta que igualment sempre hem dit que el Sol festeja amb la Lluna, de la qual es desprenen i cauen llàgrimes d’argent per amor, encara que, de vegades, també pot ser per motiu d’algun amant passatger amb qui no es pot consolar. Per tant, el Sol és d’or i la Lluna de plata, i la resta és pols o com diu la cançó: és “de hoja de lata”.

Encara que el Sol camina de dia i la Lluna de nit, i tenen difícil trobar-se, en comptades ocasions s’abalancen l’un sobre l’altre, cau l’un damunt de l’altra, i s’emparellen, fan l’amor. Els humans, si mirem, ens podem ferir la vista. L’esclat es potent. És l’eclipsi. L’eclipsi parcial en este cas, també pot ser total en altres ocasions.

Hauríem de dir que el Sol és 400 voltes més gran que la Lluna, però com està 400 voltes més lluny que esta, resulta que a la mirada humana semblen d’idèntic tamany. La qual cosa ens indica que, òbviament, “la vista enganya”. I ja si entrem en conceptes més enrevessats com rotació, translació, el·lipsi, periheli, excentricitat..., la vista i el cap se’ns ofusquen del tot.

Els qui van inventar la paraula eclipsi, volien dir desaparició/pèrdua, perquè un objecte (en este cas, la lluna) tapa l’altre (el sol) que desapareix. Per una altra banda, l’accepció també pot donar a entendre que un objecte o subjecte per si mateix desapareix, s’apaga, perd força, o siga, s’eclipsa. I, veges per on, a la Xina, que sabem que tenen una mirada ben especial, l’eclipsi es diu shih/menjar, perquè ells es pensaven que el sol era devorat o menjat per un drac celestial, com si fora un toc o avís dels déus, molestos i cabrejats per alguna acció humana; per la qual cosa eixe dia tots eixien al carrer a tocar plats i peroles per espantar el drac i deixar així el rei sol que seguira la seua marxa en pau. I nosaltres ens pensem que els xinesos fan festa i xivarri, quan estan treballant i suant en favor de l’astre-rei i la redempció de les culpes.

Al remat, hem de protegir-nos. No mire l’eclipse sense protecció, i no val qualsevol ullera de sol, ha de ser, diuen, amb visors que acomplisquen els estàndards de seguretat ocular. I que “santa Llúcia ens conserve la vista”, perquè ja sabem que “amb  l’ull cegat podem caure per qualsevol forat”.