Estigmes

Quan vas pel carrer i et creues una persona migrant no saps si té papers o no, si és legal o il·legal, si ha infringit alguna llei o no, si té causes pendents amb la justícia o no. Són qüestions que, per descomptat, no ens plantegem en el dia a dia, però sembla que des dels partits d’ultradreta hi ha un interès palès per fer-ne de les persones immigrants un enemic, algú a qui culpar de possibles problemes, desgràcies o malifetes. No hi ha sopar amb amics que no acabe amb alguna referència a les ajudes socials, subvencions i “paguetes” que reben, a dojo, les persones que arriben al nostre país a la recerca d’una vida millor, d’una prosperitat que no han trobat a la seua terra i d’unes condicions que mai no haurien imaginat. Els forasters, els estrangers o els diferents han esdevingut l’enemic principal, aquell a qui hem de culpar si no ens han concedit una ajuda social, aquell a qui culpem si no aconseguim un lloc de treball i aquell a qui considerem un entrebanc per a la prosperitat econòmica i social. Les forces polítiques radicals i reaccionàries han impulsat els seus missatges els darrers anys al recer del suport que reben eleccions rere eleccions. A mesura que han augmentat el seu poder polític amb el desembarcament en les diverses institucions i organismes públics de l’Estat han començat a prendre decisions adreçades a estigmatitzar les persones immigrants com en el seu moment van fer els nazis amb els jueus. Res no els impedeix continuar el seu full de ruta tot sabent que la resta de forces polítiques afins els seguiran el joc si volen governar en comú. Al País Valencià sabem el que suposa un govern PP-Vox, el que impliquen les seues polítiques en sectors socials vulnerables i en programes d’integració. Estan interessats a enfrontar els uns contra els altres perquè saben que així podran traure un rendiment electoral major. 

L’entrada al poder de Donald Trump als Estats Units ha suposat, si més no, un impuls i un atiament del discurs xenòfob perquè els partits ultres puguen desplegar millor el seu “programa” electoral. En poc més de tres mesos al poder, Trump no ha tingut cap vergonya per amenaçar d’envair països com Groenlàndia, Ucraïna o Rússia a la recerca d’una nova colonització econòmica, política i social alhora que ha començat a foragitar les persones immigrants dels Estats Units. Són les contradiccions que sempre hi tenen. Estigmatitzar el diferent però, al mateix temps, envair països. A la Generalitat Valenciana han mamprès una línia semblant amb el pacte “nou” entre PP i Vox per aprovar els pressupostos, en què n’han fet de la lluita contra la immigració i contra les polítiques que ajuden a apaivagar els efectes del canvi climàtic el seu pal de paller. Sense embuts i sense cap disfressa. Mazón, un ostatge polític de la ultradreta derivat d’una lamentable i esfereïdora gestió de la dana, ha atiat la bandera contra el migrant com si fora el nostre enemic i el culpable de tots els problemes. La seua mirada política no va més enllà dels propers mesos, del curt termini fins que el seu partit se’n canse i el canvie per un altre. Per això, accepta qualsevol exigència per continuar al poder, per convicció o por obligació.